El terme de horto Modario apareix documentat en l'acta de fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú, si bé hem d'esperar fins el segle XII per trobar una referència al temple parroquial d'Hormoier.   

En època moderna l'església d'Hormoier va passar a ser una sufragània de Sant Llorenç d'Oix. A partir d'aquest moment el temple va entrar en decadència, reduint-se cada cop més el culte. En 1826 ja només es celebrava l'eucaristia un diumenge al mes i el dia de Sant Miquel.  

El temple està format per una sola nau rectangular, força estreta, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Està capçada a l'est amb un absis, refet en el segle XIII d'una forma més barroera que la resta del temple.

En la part central de l'absis s'obre una petita finestra de doble esqueixada, que il·lumina la zona presbiterial. 

La resta del temple s'il·lumina gràcies a dues finestres de característiques similars, que trobem en el mur sud. 

Completa la il·luminació una finestra que hi ha en el mur oest, sobre la porta d'accés. Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls. La porta d'entrada té forma rectangular i és de factura molt senzilla.