La parròquia de Cavallera apareix documentada per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X. Va pertànyer a la diòcesi d'Urgell, fins que en el segle XVIII va passar a mans del bisbat de Vic, per causes que es desconeixen.  

El temple està format per una sola nau, capçada al nord per un absis rectangular. Tots dos elements estan coberts amb una volta apuntada, que arrenca d'una senzilla motllura i està reforçada per un arc toral. 

Al voltant del temple es va construir una sagristia, la rectoria i el cementiri i una petita cambra per desar-hi les eines d'aquest. Això ha provocat que quedi oculta la façana sud i parcialment la del costat est. La porta original es trobava en el mur sud, però en adossar-hi la rectoria es va realitzar una nova porta en el mur est.

L'aparell amb que està construït el temple ens mostra dos moments de construcció. La nau està feta amb carreus allargats i plans, mentre que a l'absis trobem uns carreus més grossos i polits, disposats d'una manera més ordenada. D'aquí podem deduir que la nau podria haver-se edificat en el segle XI i l'absis ja ben entrat en el segle XII. En aquesta segona etapa constructiva es van reforçar els murs interiors i es va construir la volta de canó.

En el  mur est, prop de l'actual porta d'accés trobem un carreu on hi ha esculpida una cara.