+

Província de Girona


Sant Mateu
(Vall-llobrega, Baix Empordà)

41º 53,692'N ; 3º 06,834'E     




Ja tenim constància del lloc de Vall-llobrega en un precepte del rei Lotari de l'any 968. De l'església no trobem cap document que ens en parli fins l'any 1280.


Segons consta en un document de l'any 1362, l'abat de Sant Feliu de Guíxols també era el rector de Vall-llobrega. 

Malauradament, aquest temple romànic es va ensorrar pels volts de l'any 1669, quan es decideix construir una nova església a la sortida de la vall, en un terreny més pla, conegut com el Raval de Mar o de Baix.

Des de l'any 1985, en que es va desbrossar l'església i el seu entorn, s'estan portant a terme tímides campanyes per consolidar les runes d'aquest edifici i facilitar el seu accés. En els darrers anys s'ha construit una nova coberta i s'ha tancat l'accés, a l'espera de conèixer quin ús se li donarà a aquest edifici.


L'església tenia una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. La nau estava coberta amb una volta de canó, que es va ensorrar. Encara es conserva la seva arrencada en els murs laterals.


L'absis ha quedat molt més malmès la nau, perdent part del tambor absidal. Tenia una finestra en la part central, de la que només se'n conserven els seus muntants.


El temple s'il·luminava mitjançant tres finestres de mig punt, situades en el mur sud. El seu arc està fet amb dovelles irregulars de llicorella.

Finestres del mur sud  Finestres del mur sud

En el mur oest trobem una altra finestra, de característiques similars.

Interior del temple   

En aquest mur s'obre la porta d'entrada. La part exterior ha perdut els seus muntants i dovelles, que de ben segur estaran en alguna casa propera. Per la part interior es conserva  l'arc de mig punt, amb una llinda de fusta, que probablement substitueix a l'original de pedra.


En el mur de tramuntana hi ha tres petites fornícules, de similar factura a les finestres del mur sud. 

Fornícula del mur nord  Fornícula del mur nord  Fornícula del mur nord

El temple fou reforçat amb contraforts, que no van poder evitar l'ensorrament de la volta. Actualment ha estat necessària la instal·lació de tirants per evitar que els murs laterals acabin ensorrant-se.