El lloc del Far apareix esmentat per primera vegada en l'any 844, en que es confirma la dependència de l'indret de la seu gironina. Pel que fa a l'església no trobem mostres de la seva existència fins l'any 936. Pocs anys més tard, en un document del papa Benet VI es concedeix la jurisdicció de Far al monestir de Sant Pere de Rodes.

El temple que ha arribat fins als nostres dies es va edificar a les darreries del segle XIII, quan les formes romàniques encara perduraven, malgrat l'expansió de l'estil gòtic. Està format per una sola nau capçat a l'est per un absis rectangular. En estar limitat pel terreny, la capçalera resulta més ampla que llarga. Tant la nau com l'absis estan coberts amb volta apuntada i estan separats per un arc triomfal, també apuntat, que es recolza en pilars semicilíndrics.

El que més destaca del temple és la seva aparença de fortalesa. Va ser totalment fortificat i es trobava dins el recinte emmurallat del castell de Far. De fet es va construir en el punt més elevat del turó on està assentada la població, el que explica la seva fortificació. El temple està coronat per corseres en la part de l'absis i del campanar. Les de l'absis estan formades per petits arquets apuntats sobre cartel·les formades per dues mènsules esglaonades. L'emmerletat que ressegueix els murs laterals és posterior a la resta d'elements defensius.

La porta d'accés es troba en el mur oest.  Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, que envolten un timpà i llinda llisos. 

La porta conserva gran part de la ferramenta romànica amb que estava decorada, on destaquen les ferradures, típiques dels temples dedicats a Sant Martí.

Sobre la porta s'obre una gran finestra de doble esqueixada i doble arc de mig punt adovellat. L'arc exterior està decorat amb motius vegetals. Ressegueix l'arc un fris de dents de serra.

Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls, protegit per una corsera, que es recolza en nou cartel·les formades per tres mènsules en gradació.