L'església no apareix documentada fins ben entrat el segle XIII, tot i que l'edifici actual va ser edificat en el segle XII. Va mantenir la condició de parròquia fins ben entrat el segle XVII, moment en que es va convertir en sufragània de de Santa Maria de Castellar de la Muntanya.  

L'església està formada per una sola nau de planta rectangular, coberta amb una volta de canó apuntada i acabada en un absis semicircular, orientat a llevant. L'absis està decorat externament amb una cornisa, que es recolza en mènsules llises. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. Per la part exterior està formada per dos arcs en gradació, protegits per un guardapols.  

La porta d'accés es troba en el mur sud. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats i en gradació. Estava protegida per alguna mena de porxo, del que només es conserven les mènsules en que es recolzava.

A la porta encara es conserva part de la forja i del forrellat romànics del segle XII. La ferramenta està formada per vuit bandes horitzontals, acabades en espirals dobles en els extrems.

En el mur sud també trobem dues finestres de mig punt i doble esqueixada. La que es troba més a l'est va quedar cegada en adossar una sagristia al mur sud. En l'intradós d'una d'elles encara es conserven restes de pintura mural, on es poden veure motius vegetals, tot i que en molt mal estat de conservació. Estan datades a finals del segle XII o principis del XIII. Malauradament només podem veure un petit fragment del conjunt que en el seu moment cobria completament tots els murs del temple.

Una finestra de característiques similars s'obre en el mur oest. Aquest mur estava coronat per un campanar de cadireta de dos ulls, que posteriorment va ser modificat i convertit en una torreta de planta rectangular.

En l'interior del temple es conserva una pica baptismal molt rústica i sense cap tipus de decoració.