Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 968, en un document que parla d'unes terres propietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols en aquesta zona.

Durant el mandat del bisbe Odó (995-1010) l'església es va esfondrar, va ser reconstruïda i de nou es va esfondrar. Pocs anys després està documentada com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

L'església es va haver de construir de nou. El 26 de desembre de 1116 va ser consagrada pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau.

En el segle XVIII es van realitzar diverses reformes. Es van construir dues capelles laterals, a mode de transsepte i es va consagrar un altar a Sant Sebastià.

En 1861 es va modificar la porta d'entrada. Estava protegida per un porxo que es va suprimir. En aquest moment es va construir el campanar de cadireta que corona l'antic mur oest del temple, al que es va afegir l'edifici de la rectoria.

El temple està format per una sola nau, coberta per una volta de canó, capçada a l'est per un absis semicircular. Aquesta és la part menys modificada al llarg dels segles, tot i que va patir un sobrealçament. En la part central del tambor absidal s'obre una senzilla finestra de mig punt.