|
'
Província de Girona
Sant Martí de Vallmala
(Llançà, Alt Empordà)
42º 23,306'N ; 3º 5,255'E
La primera aparició d'aquest temple en un document que hagi arribat fins als
nostres dies és un diploma de Lluís el Balb de l'any 877. En aquest document
s'esmenta el temple de Sant Martí com una possessió del monestir de Sant
Esteve de Banyoles.
L'església es va refer l'any 1019 i va ser consagrada 1019 pel bisbe d'Elna
Berenguer.
A meitats del segle XIV l'església de Sant Martí apareix com a parroquial,
condició que havia perdut a principis del segle XVII, sense que sapiguem
exactament quan va produir-se aquest fet. Tampoc coneixem en quin moment es va
abandonar el culte o quan es va ensorrar. De fet va restar oblidada fins l'any
1975, quan van aparèixer descrites les seves runes en una publicació. Deu anys
més tard, el Grup d'Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès va
desenrunar l'indret, posant al descobert el perímetre de l'església i van
consolidar els seus murs.
El temple tenia una planta rectangular. acabada a l'est per un absis de
planta també rectangular però deformada.
La seva volta encara es manté en
peu i és de perfil ultrapassat. Aquest espai podria correspondre al primer
temple edificat en aquest indret, mentre que la nau correspondria a la
construcció consagrada a principis del segle XI. L'arc amb que s'obre
l'absis a la nau no encaixa exactament, fet que corrobora aquesta teoria
dels dos moments constructius.
A banda de l'absis, es conserva gran part del mur nord i una part de l'oest.
El mur sud no va tenir tanta sort i només s'han conservat algunes filades en
peu. Això ha permès localitzar l'indret on es trobava la porta d'accés.
Aquesta no es va conservar, tot i que ha estat reconstruïda amb els elements
trobats in situ. Està formada per un arc de mig punt adovellat, que indica
que va ser reformada en algun moment.
Durant les excavacions realitzades l'any 1987, sota unes pedres de la
teulada esfondrada i prop de la capçalera, es va trobar una llàntia o
candeler de forja romànica. Per sort, estava en bon estat de conservació,
tot i que oxidada.
Té un diàmetre d'uns 40 centímetres i està decorada amb les cintes i volutes
característiques de la forja romànica. Està datada en el segle XII, si bé es
va refer en el segle XIII. Actualment es conserva en el Museu d'Art de
Girona.
|