L'església apareix documentada per primera vegada en l'any 1104, tot i que es creu que va ser construïda a finals del segle XI. Va estar vinculada al terme senyorial de Sau, sota la tutela del castell de Cabreroles. Entre  1425 i 1428 hi hagué un terratrèmol que afectà tota la comarca i que afectà greument l'església, especialment el campanar, que es va haver de tornar a aixecar. També patí greus desperfectes la sagristia, i va ser necessari enderrocar-la.

A la segona meitat del segle XVII fou el rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar les aventures del seu pare per la comarca.

En construir-se el pantà de Susqueda el poble de Querós va quedar submergit per les aigües. L'església, tot i que es va abandonar, no ha quedat  mai coberta per l'aigua, si bé quan el pantà està ple l'aigua banya els seus fonaments.

L'edifici està format per una nau rectangular, acabada en un absis semicircular. Aquesta està coberta amb una volta de canó reforçada amb tres arcs torals, el primer adossat al mur oest.

Si ens fixem detingudament en la part superior de la conca absidal, podem observar restes de pintura mural. En ella es pot veure la mà beneint d'una Maiestas Domini. També es conserva un fragment de la mandorla i de la corona del Crist. Caldria un estudi a fons de l'edifici per localitzar altres possibles fragments.

Exteriorment està decorat segons els cànons llombards amb arcs cecs i lesenes. Un fris d'arcs cecs també decora els murs sud i nord. En la parc central del tambor absidal s'obre una finestra de doble esqueixada.

En el mur sud, en el sector més occidental,  s'obre la porta original d'accés al temple. Està formada per un senzill arc de mig punt.

En aquest mateix mur s'obrien dues finestres de mig punt i doble esqueixada, situades entre els arcs torals. La més propera al presbiteri va oberta al campanar. Actualment ha perdut la seva part inferior.

En els murs laterals podem observar uns arcosolis, en un dels quals es conserva la base d'un altar, així com restes de pintures d'èpoques posteriors a la construcció del temple.

El campanar de torre es troba adossat al mur sud. En el sector de ponent s'obre una porta de mig punt, que comunica amb l'exterior.

En el primer pis s'obren algunes finestres en forma d'espitllera. Ja en el pis on hi havia les campanes  trobem quatre finestres amb arc rebaixat. Per sobre es va construir un nou pis a mode de golfes.    

És una llàstima l'estat de conservació d'aquest edifici, que fins fa una mica més d'un segle encara es conservava en bon estat. Urgeix una acció per part de les administracions per salvar aquest vell temple, abans no sigui massa tard. No n'hi ha prou amb els camps de treball que porten a terme cada any voluntaris per salvar-lo. Encara estem a temps abans no s'ensorri. Llàstima que el Pla del Romànic, recentment aprovat pel Govern de la Generalitat, només està destinat als grans edificis romànics i no es recorda dels centenars de temples mig abandonats, que amenacen amb esfondrar-se i que necessiten una actuació molt més urgent.