ProvÝncia de Girona


Sant MartÝ de CassÓ de PerlÓs
(CoršÓ, Baix EmpordÓ)

41║ 55,816'N ; 3║ 07,930'E     




No estÓ clar si l'esglÚsia de Sant MartÝ de Perulas, que apareix en un document de l'any 882, Ús realment aquest temple. Passa el mateix en un document testamentari de l'any 1121, on hi ha la donaciˇ d'un alou situat dins de la parr˛quia de sancti Martini de Caciano.

Si que tenim la certesa que fou una de les nou esglÚsies de les que Arnau IV de Llers va apoderar-se dels seus drets i que en 1960 va haver de retornar al bisbat. En 1211 un altre membre de la nissaga dels Llers va retornar novament al bisbat aquestes nou esglÚsies, el que vol dir que prŔviament se les havia tornat a apropiar. Sembla que uns anys mÚs tard es van tornar a reproduir els litigis amb el bisbat.


L'esglÚsia va ser reformada en el segle XVIII, per˛ conserva bona part de la seva fÓbrica romÓnica.


TÚ una sola nau, coberta amb una volta apuntada i capšada a l'est per un absis semicircular. Tant la volta de l'absis com la de la nau arrenquen d'una imposta bisellada.


L'absis conserva l'˙nica finestra romÓnica que hi ha en el temple. ╔s de mig punt i doble esqueixada.


Entre els segles XVII i XVIII es van construir dues capelles en cadascun dels murs laterals i una sagristia, que oculta parcialment l'absis des de l'exterior. Aquesta es va realitzar en bona part amb els carreus sobrants de l'obertura de les capelles.

Interior del temple    Absis

Vers l'any 1735 es construeix un terrabastall al damunt del temple, que em dobla la seva alšada.

Terrabastall   Terrabastall

En l'absis i el mur sud encara podem veure la cornisa que delimitava l'alšada del temple original. En la part baixa de l'absis podem veure uns carreus de diferent fÓbrica al tambor absidal, probablement es van aprofitar d'una construcciˇ anterior.


En el mur de migdia encara podem veure les traces de l'antiga porta romÓnica, ara cegada. Era de mig punt amb timpÓ i llinda.


La porta actual, del segle XVIII, es va obrir en el mur oest, on tambÚ es va practicar una senzilla rosassa.


La nova porta estÓ decorada amb elements de forja, a base de tiges i volutes en forma d'espiral.


Sˇn els motius habituals en el romÓnic, per˛ en aquest cas les tiges estan mÚs aplanades. Segons Puig i Cadafalch, durant els segles XVII i XVIII va persistir la forma romÓnica de treballar la forja i per tant aquests elements decoratius no serien d'Ŕpoca romÓnica, si no del moment en que es va reformar el temple.

Detall de la forja   Detall de la forja

En aquest mur tambÚ estava coronat per un campanar de cadireta de dos ulls, que va ser substitu´t per l'actual torre campanar.

Fašana oest     Antiga espadanya

En el Museu d'Art de Girona es conserva una Mare de DÚu g˛tica procedent d'aquest temple.


Si que es conserva en el temple i encastada en l'antic espai que ocupava la porta romÓnica, la pica baptismal, de senzilla factura.

Pica baptismal     Pica baptismal

A pocs metres del temple, podem veure encastada en l'edifici de la rectoria la creu de terme. Va ser colĚlocada en aquest indret en 1589 per ordre del rector Bernad Masaros.

Creu de terme   Creu de terme

Com Ús habitual, en un dels costats estÓ Crist Crucificat i en l'altre la Mare de DÚu.

Creu de terme   Creu de terme