Va ser consagrada el 8 de febrer de l'any  1024 per l'abat Oliba, desprès que el senyor d'Ogassa, Joan Oriol, manés refer el temple ja existent. Aquest havia estat consagrat a finals del segle X pel bisbe de Vic, Arnulf.

En 1073, el clergue Bernat Joan, descendent dels Oriol, va donar el temple al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

En el segle XI es a modificar el temple, dotant-lo de l'aspecte actual. De totes maneres, en 1708 s'hi va afegir un petit oratori dedicat a la Mare de Déu de la Bonanova.

El temple és de factura molt senzilla, format per una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a l'est per un absis semicircular.

A la nau se li van afegir capelles laterals, així com una sagristia, adossada en el mur sud. 

La porta d'accés s'obre en el mur oest. Està formada per un únic arc de mig punt, que envolta un timpà i una llinda lisos.  

Encara conserva el forrellat romànic, on hi ha incisions de tipus geomètric. També és de la mateixa època el tirador. 

El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls. Posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres i es va modificar, convertint-lo en una torre de planta quadrada.

En l'interior del temple es conserva la pica baptismal, sense decoració i una pica d'olis.

En el presbiteri es venera una còpia força fantasiosa de la Mare de Déu del Puig de França.

La imatge original està en el Museu Episcopal de Vic. Està feta amb alabastre i datada en el segon quart del segle XIV. La tradició diu que va ser portada a aquest indret per uns peregrins francesos.

També es conserva en aquest museu una imatge del bisbe Sant Martí, datada en el segon quart del segle XIV i que presidia el retaule principal. Segons sembla, aquest va ser sufragat per Arnau d'Estanyet, canonge de Sant Martí Sacosta, que havia estat rector d'Ogassa. En la part inferior veiem l'escut del llinatge Estanyet.