El lloc de Planès i la seva església apareixen documentats per primera vegada l'any 919, en un escrit  on el rei Lotari donava un alou i l'església al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta filiació va fer que fos el bisbe Oliba qui consagrés el nou temple entre els anys 1018 i 1046. L'acta de consagració es va trobar en un reliquiari que hi havia en l'altar, quan aquest es va desmuntar per traslladar l'ara al Museu Nacional de Catalunya.

El temple té una sola nau rectangular, capçada a l'est per un absis semicircular per l'exterior, però de planta de ferradura per l'interior. L'aparell es fet amb carreus de pissarra de petites dimensions, però col·locats de forma ordenada. En el tambor absidal s'obren dues petites finestres de doble esqueixada en la part central i cap al sud.

La porta d'accés està situada en el mur sud. Està molt reformada, però encara es pot veure l'arc de mig punt, un xic irregular, original.

Sobre el mur on s'obre l'absis s'alça un campanar de cadireta de dos ulls.

En el Museu Nacional d'Art de Catalunya, a banda de l'ara d'altar, també es conserva el seu frontal. En la seva part central observem la mandorla, amb Jesús en majestat en el seu interior. L'acompanyen el tetramorf i figures de bisbes i abats, distribuïts en dos nivells. Està realitzat amb estuc policromat. La finesa de les seves línies apunta l'arribada del gòtic.