El document més antic on apareix citat el temple de Sant Llop data de l'any 1279, quan Ramon de Cabrera va vendre a Berenguer de Gornau el castell de Brunyola i les seves possessions, entre les que es trobava aquest temple. La seva construcció és anterior a aquesta data, si bé no s'ha pogut concretar. Algunes fonts parlen del segle IX o principis del X com a possible època de construcció d'un primer temple en aquest indret. Tampoc està clar que el temple hagi estat sempre dedicat a Sant Llop, doncs podria haver esta dedicada a sant Adbó i Sant Senen en algun moment. 

Degut a la seva ubicació, en la part més alta del volcà de la Crosa, probablement va desenvolupar també tasques defensives. Per aquest motiu, en 1808, durant la Guerra del Francès, es va traslladar la imatge de Sant Llop a l'església de Sant Dalmai, per evitar que fos destruïda. Malauradament aquesta acció només va endarrerir aquest acta vandàlic, ja que fou destruïda durant la Guerra Civil. Durant la Guerra del Francès el temple segurament va quedar molt malmès, ja que es va abandonar. Actualment està parcialment enrunada i envoltada de vegetació.

 La seva situació privilegiada, dominant la plana de La Selva, va fer que l'exèrcit  construís una torre de telegrafia a finals del segle XIX sobre el mur oest del temple.

És per aquest motiu que es fortifica el temple, construint el fossar que l'envolta.

L'edifici té una sola nau rectangular, capçada a l'est per un absis semicircular.

La nau es cobreix amb una volta apuntada, construïda amb pedres planes col·locades a mode de plec de llibre i també s'observen restes de l'encanyissat.

Malauradament tres grans forats amenacen la integritat de la volta.

La porta primitiva s'obria en el mur oest. Posteriorment es va modificar, construint una gran obertura al seu damunt, segurament vinculada amb l'accés a la torre de telegrafia.

També es va obrir una nova porta en el mur de tramuntana, just en el punt on es podia creuar el fossar.