Província de Girona


Sant Llop de Viabrea
(Riells i Viabrea, La Selva)

41º 44,790'N ; 2º 32,420'E    



En una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir de Sant Salvador de Breda, apareix documentada per primera vegada aquesta església de caire rural. De totes maneres és molt probable que els seus orígens siguin anteriors per que en l'any 941 apareix documentat aquest indret amb el nom de Sabruguera de Vilabrega. Inicialment estava dedicada a Sant Esteve, però en el segle XVI es va construir un altar en honor a Sant Llop, que va provocar el canvi d'advocació. Entre els segles XVI i XVII, degut al despoblament de la zona, va perdre la condició de parròquia per passar a ser una sufragània de Riells.

En 1936 va patir els efectes de la Guerra Civil, quan es va destruir un retaule gòtic tardà dedicat a Sant Esteve, Sant Sebastià i Sant Llop.

En 1957 la parròquia de Riells va passar a dependre de la diòcesi de Girona i amb ella l'església de Sant Llop.


Ens trobem davant un temple d'una sola nau, de planta rectangular i capçada a l'est amb un absis semicircular lleugerament irregular. Al costat nord de la nau es van afegir diverses capelles laterals.  La més oriental tapa parcialment l'absis per l'exterior.


De les finestres originals del temple només es conserva una, la de l'absis. Està formada per una sola esqueixada, que a l'exterior es transforma en espitllera amb l'arc de mig punt tallat en un dels carreus. 


En l'any 1606 es va reformar l'interior del temple, moment en que es va construir la volta de canó amb maó ceràmic que cobreix la nau i el presbiteri. També es va refer la façana oest, modificant la porta d'entrada i obrint un ull de bou. El campanar de cadireta, que corona aquest mur, va ser modificat per adoptar forma de torreta.