|
Província de Girona
Sant Julià de Rabós
(Rabós d'Empordà, Alt Empordà)
42º 22,731'N ; 3º 1,720'E
Les primeres notícies que ens han arribat del lloc de Rabós corresponen a l'acta de consagració del monestir de
Sant Quirze de Colera
de l'any 935. L'església no apareix esmentada en cap document fins l'any 1072.
En el segle XIII passà a dependre del monestir, ja que els seus abats eren
senyors del terme i de la parròquia.
El temple actual es va construir a finals del segle XIII i principis del XIV,
encara amb traces romàniques. A pocs metres a l'est de la capçalera es poden
veure les restes de l'anterior temple romànic.
Es tractava d'un temple d'una sola nau capçada a l'est per un absis
semicircular edificat durant el segle XI amb estil llombard. Només s'han
conservat alguns fragments del mur de tramuntana i de l'absis. L'espai que
ocupava la nau va ser utilitzat com a cementiri.
L'església actual està formada per una sola nau coberta amb una volta
apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular.
En el tram de la nau més proper al presbiteri es van excavar dues petites
capelles en l'interior dels murs laterals. Posteriorment, en època moderna,
es van excavar dues més en la part central de la nau. i es va adossar una
sagristia en el costat sud.
A finals del segle XIV es va fortificar l'església, doblant així l'alçada
dels seus murs, tal i com es pot comprovar en l'absis, coronat amb merlets
rectangulars.
La porta d'accés es troba en el mur oest. Està formada per dos arcs de mig
punt en gradació, que envolten un timpà llis amb llinda.
En la llinda s'hi va esculpir un Agnus Dei flanquejat per dos lleons. A sota podem veure esculpida la data en que es va acabar el temple:
1313.
Sota l'arc exterior, en el costat dret, trobem esculpit un petit peix.
Sobre la porta s'obre una gran finestra de mig punt i de doble esqueixada.
Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls al que se li van afegir
elements defensius.
|