Petit temple rural del segle XII, que depenia del priorat de Sant Vicenç de Roquetes. No tenim notícies al voltant dels orígens de l'església, ni apareix documentada durant l'època medieval.

En arribar al veïnat d'Olivars ens trobem amb aquest temple en un estat lamentable de conservació. La volta està esfondrada, així com una part del mur sud. Sort similar correran ben aviat el mur oest i l'absis a jutjar per les grans esquerdes que s'hi poden veure. L'interior està completament ple de vegetació, havent-hi arrelat fins i tot grans arbres. Si no s'hi actua ben aviat, acabarà desapareixent aquest bell edifici.

El temple està format per una petita nau, acabada en un absis semicircular, enfonsat parcialment i a punt de desaparèixer totalment.

No està clar si la porta d'entrada es trobava en el mur sud, en la part enfonsada actualment, o bé ja es trobava en el mur oest. El que si està clar és que en 1633 va ser construïda l'actual porta i refeta la façana oest, sobre la que s'alçava un campanar de cadireta de dos ulls.  

Es creu que inicialment tenia una coberta de fusta, però posteriorment es va substituir per una volta de canó apuntada.

Aquesta era massa pesada pels murs laterals del temple i va ser necessari construir uns grans contraforts en la part exterior del mur de tramuntana, així com uns arcs de mig punt en la seva part interior. 

Al sud del temple trobem aquest element de pedra, mig amagat entre la vegetació.