Edifici consagrat entre els anys 995 i 1000, tot i que posteriorment es va tornar a consagrar en el 1038.  

Inicialment es va construir amb una única nau acabada en un transsepte on es trobava l'absis principal i dues absidioles laterals. La del costat esquerre es va derruir per construir la sagristia en el segle XVIII. També són d'aquesta època les reformes que van alterar completament la fesomia romànica del temple, deixant-la pràcticament oculta. Es va remodelar el presbiteri, es van construir nous altars, es van aixecar dues naus laterals i un nou campanar en la façana oest, que també es va remodelar.

La nau romànica està coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals. En la intersecció amb el transsepte hi trobem una cúpula semiesfèrica sobre la que s'alça el robust campanar de torre de dos pisos i coberta piramidal.

Els absis semicirculars estan decorats externament per un fris d'arcs cecs de mig punt i lessenes. En la façana oest també podem veure un fris d'arcuacions cegues, tot i que modificat en segles posteriors, que corona la porta d'accés al temple.