L'església de Sant Fruitós, situada dins del recinte fortificat del castell de Brunyola,  per primera vegada en l'any 1098 amb el nom de Sant Fruitòs de Monte-rotundo. És durant el segle XII que adoptarà el nom de Brunyola, com el castell.

En 1427 va patir els efectes d'un terratrèmol, que la va enderrocar gairebé totalment. El nou temple va aprofitar part dels murs perimetrals i la porta d'accés.

A la porta encara és ben visible la forja romànica a base de tiges acabades en espirals. Aquesta es va recol·locar després de protegir la porta amb  una làmina metàl·lica, per tant és probable que la distribució original no fos la mateixa que en l'actualitat. 

També es van aprofitar del temple anterior dues làpides sepulcrals, que es van encastar en el mur oest, tot i que una va quedar parcialment oculta pel mur del cementiri. 

Quan el castell va perdre el seu caràcter defensiu, es va aprofitar el seu torreó sud-oest per a construir el campanar.