ProvÝncia de Girona


Sant Feliu de Beuda
(Beuda, Garrotxa)

42║ 14,271'N ; 2║ 42,669'E




Situada al centre del petit nucli urbÓ de Beuda trobem aquesta l'esglÚsia parroquial de Sant Feliu. Ja a l'any 922 apareix citat el lloc de Beuda, per˛ no serÓ fins l'any 1004 que tenim notÝcies del temple. Es tracta de l'acta d'un judici en que el bisbe Ot de Girona reclamava la possessiˇ del temple al comte de Besal˙, Bernat de Tallaferro, el qual desprÚs d'examinar el cas, la cedÝ al bisbat.

Vista general 

El temple tÚ planta basilical amb tres naus, que es fan mÚs estretes cap als peus, especialment la del costat de tramuntana.

Interior del temple 

La nau central, mÚs alta que les altres dues, estÓ coberta amb volta de canˇ, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle.

Nau nord   Volta de la nau central   Nau sud 

Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la aixÝ de les laterals.

Interior del temple 

Totes tres naus es troben acabades a l'est en absis semicirculars, precedits d'un curt espai presbiteral.

Capšalera    Interior de la capšalera 

Absis nord   Absis central   Absis sud


El central estÓ decorat per la part exterior amb un fris de dents de serra. 

Fris de dents de serra 

En cadascun dels absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, resseguida per un arc fet amb carreus allargats i estrets.

Finestra sud   Finestra de l'absis central   Finestra nord 

Ens ha sorprŔs trobar dues columnes en els absis laterals, adossades als murs d'uniˇ entre aquests absis i el central. No coneixem, fins ara, cap altra edifici a Catalunya amb aquest element.

Columna de l'absis nord 

La porta d'accÚs es troba en el mur oest. EstÓ formada per tres arcs en gradaciˇ de mig punt i adovellats.

Porta d'accÚs 

L'arc del mig es recolza en dues columnes amb capitells decorats. Damunt d'aquest capitell hi ha una mena d'Óbac molt alt. La seva part superior estÓ decorada amb uns arcs cecs sostinguts per columnes.

Capitell esquerre    Capitell dret 

El capitell de l'esquerra representa un bou. En el cimaci i sota el el cap de l'animal veiem unes cintes entrellašades. A l'esquerra, aquestes cintes no es van acabar d'esculpir. En el capitell de la dreta, molt deteriorat, veiem representats un ocell i una roseta. Al seu damunt hi ha un cimaci decorat amb un escacat.

Capitell arquivolta    Capitell arquivolta

En la base de la columna esquerra hi ha esculpida una roseta o un carro del sol. Malauradament estÓ molt deteriorada i no permet identificar amb claredat aquest motiu.


En la porta encara es poden observar detalls de la forja de tradiciˇ romÓnica a base de tiges i volutes i tambÚ el seu forrellat. Aquest presenta un petit cap de serp en un dels seus extrems. Les tres anelles que el subjecten, estan decorades amb motius geomŔtrics, com el propi forrellat.

Detall de la forja romÓnica   Detall del forrellat

Detall del forrellat   Detall del forrellat

Detall de la forja romÓnica   Detall del forrellat


En les escales que ens condueixen fins al campanar, situades a la dreta de la fašana, podem veure un graˇ que tÚ esculpida una creu circumscrita. Tot sembla indicar que es tracta d'una tapa d'un sepulcre reaprofitada.

 



A la part interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII.


Sobre quatre fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d'esquerra a dreta, una figura masculina amb barba, t˙nica i capa, que sostÚ un llibre; una figura femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altra dona, tambÚ nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues.

Detall de la pica baptismal   Detall de la pica baptismal

En el sector mÚs occidental de la nau nord es conserven alguns elements, que suposem han estat recuperats d'altres edificis del municipi. Destaquen dos capitells g˛tics, tÝpics de l'escola gironina.

Capitell g˛tic   Capitell g˛tic