Província de Girona


Església de Sant Esteve
(Vilaür, Alt Empordà)

42º 08,612'N ; 2º 57,283'E     




Les primeres notícies documentades del temple no les trobem fins l'any 1279, si bé el lloc de Villa Dur apareix ja esmentat en l'any 1017, quan el papa Benet VIII en una butlla cita la vila com una de les possessions del monestir de Sant Esteve de Banyoles. 


El temple que podem contemplar avui en dia es va edificar entre els segles XII i XIII, essent un clar exemple de temple rural, que feia les funcions de parroquial. El seu aspecte interior no recorda gens aquest passat romànic.


Està formada per una sola nau de planta rectangular, lleugerament irregular, ja que la capçalera és més ampla que els peus de la nau. La nau, coberta amb volta apuntada, es capçada a l'est amb un absis semicircular, que s'alça sobre un podi.


L'absis està decorat internament amb una motllura escacada, a partir de la qual arrenca la volta.


En la part central del tambor absidal hi ha una finestra de mig punt i un sol biaix.


En el presbiteri podem veure una antiga pica d'olis, utilitzada actualment com a suport per al sagrari.


No es conserva en el temple, si no en el Museu d'Art de Girona, un capitell procedent d'aquest temple. Està decorat amb motius vegetals entre els que sobresurt un cap felí. Darrera d'aquest cap en surten dos d'ocells.  Només té esculpida la cara frontal i està datat en el segle XII o principis del XIII.



El temple fou fortificat i es va construir un pis a sobre, motiu pel qual fou necessari reforçar els murs amb contraforts.


Entre els segles XVI i XVII es va adossar al mur oest un gran casal, que oculta gran part del frontís.


En aquest sector s'alçà el campanar de torre, fet a partir d'un romànic de cadireta de dos ulls.


Al llarg dels segles el temple a patit altres modificacions, com una sagristia que es va adossar en el costat sud de la capçalera. En 1986 es va enderrocar, permetent gaudir de la capçalera lliure d'afegitons.


També es va modificar la porta d'accés en època gòtica, però ja amb influències renaixentistes. Tres arcs apuntats protegeixen un timpà esculpit amb forma de petxina, que de ben segur contenia alguna imatge.


Per a la confecció de la porta es van reaprofitar vuit batents d'època romànica.