Actualment es coneix amb el nom de Santa Llúcia de Tonyà, després que entre els segles XVII i XVIII es va refer el temple i es va canviar l'advocació. No es tenen gaires documents que permetin datar els orígens del temple. El document més antic que en fa referència data de finals del segle XII. 

Poc queda en peu d'aquell temple romànic, ja que, com hem comentat, en època barroca es va ampliar l'edifici, aprofitant només alguns elements de la primitiva església. Concretament s'ha conservat el mur sud, on hi ha una finestra en forma de sagetera i l'arc triomfal, que té les impostes bisellades.

Actualment el temple té una sola nau, acabada a l'est amb un absis de planta irregular, ja que els murs laterals són rectes, però el del costat est és lleugerament corbat. La nau està coberta amb una volta apuntada i l'absis amb volta de secció rebaixada. En el mur oest es va construir un pòrtic per protegir la porta d'accés al temple.