Aquesta església, situada fora del nucli urbà de Peratallada, va ser construïda en els segles XII i XII, tot i que fou reformada durant els segles XVI i XVII. Les primeres notícies documentades d'aquest temple les trobem a principis del segle XIII, concretament l'any 1202. El que més sobta d'aquest temple és el fet que es troba fora del nucli emmurallat. 

La portalada, de mig punt i adovellada, està flanquejada per tres petites arquivoltes. És molt curiosa la seva estructura, ja que ens recorda més a la porta d'un edifici civil, que no pas a un temple. Just a sobre podem veure una cornisa i tres mènsules, la central esculpida amb el cap d'un animal, el que sembla indicar la presència d'un porxo o galilea, avui desaparegut.

Al damunt de la cornisa trobem una petita rosassa sobre la que s'alça el campanar de cadireta, format per quatre arcs apuntats.

Té dues naus acabades en dos absis semicirculars molt senzills, sense decoració. El del costat sud va ser sobrealçat en el segle XVI. Tots dos tenen una senzilla finestra de doble esqueixada en la part central.

La nau principal, més ampla, està coberta per una volta apuntada.

L'altra nau en canvi s'inicia amb una volta de canó a la part de la porta per acabar convertint-se en apuntada en la zona del absis. Les diferències constructives entre totes dues ens fan pensar en la possibilitat que originàriament el temple fou concebut amb planta basilical.

Entre els segles XVI i XVIII es van construir les capelles laterals.

En la nau nord podem veure una ossera policromada de factura gòtica, que conserva les restes de Gilabert de Cruïlles.