La parròquia d'Eguils apareix citada per primera vegada, com moltes altres esglésies ceretanes en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X. Va ser consagrada l'any 1042 pel bisbe Guillem Guifré. La relació amb la Seu, es va mantenir fins ben entrat el segle XIV.

El temple actual data del segle XII. Està format per una única nau, coberta per una volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular.

La finestra central de l'absis està decorada amb mitges boles en l'arc exterior. Hi ha una altra finestra en el sector sud, però ha quedat oculta per una construcció posterior.

La decoració de l'absis es completa amb dues columnes i dos pilars adossats. Les columnes tenen els seus capitells esculpits. Resulta interessant el del costat sud, on podem veure diverses figures humanes molt arcaiques.

Sota la teulada hi ha un fris de dents de serra, que es recolza en mènsules esculpides.

També està decorada la porta que s'obre en el mur sud.

Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. Aquests arcs estan decorats amb dues arquivoltes i tres parelles de columnes. El conjunt està protegit per un guardapols, format per dos arcs, el més interior esculpit amb mitges boles i el més exterior amb un escacat. Per sobre de la porta veiem unes cartel·les, que servien de suport per a un porxo.

Els capitells de les columnes estan esculpits bàsicament amb motius vegetals, de factura molt primitiva. En el costat esquerre podem trobar un capitell, tot i que una mica erosionat, on hi ha dues bèsties enfrontades.

En els batents de la porta encara es conserva bona part de la ferramenta romànica.

Encastats en el mur veiem diferents elements, esculpits amb caps humanes i animals.

En la part superior del mur veiem una cornisa sostinguda per mènsules, esculpides amb caps humans.

Coronant el mur oest trobem un bell campanar de cadireta de dos nivells i tres ulls.

Durant la Guerra Civil va desaparèixer la talla romànica de la Mare de Déu. Millor sort va córrer el frontal d'altar, conservat en el Museo del Prado. Està presidit per la figura del Crist en Majestat, envoltat pel Tetramorf. En els angles superiors veiem representades dues escenes de la vida de Sant Esteve, titular del temple. Les escenes corresponen a la lapidació del sant i al seu enterrament. En la part inferior podem veure a dues parelles d'apòstols, que estan xerrant entre ells.