En el segle XI trobem les primeres referències al lloc de Guialbes (Ecclesias Albas), en un indret on anteriorment hi havia hagut una vil·la romana. 

El temple està format per una sola nau amb volta apuntada, edificada a finals del segle XII o principis del XIII, amb una capçalera plana, que no està diferenciada de la nau. Posteriorment es va sobrealçar el temple per tal de fortificar-lo, doblant la seva alçada original. En el mur nord encara podem veure nombroses espitlleres. Les finestres que podem veure sota la teulada, eren els espais que hi havia entre els merlets, ara reconvertits. En el centre de cada merlet podem veure una espitllera.

La porta d'accés es troba en el mur sud, Està formada per un arc de mig punt amb grans dovelles.

La torre de campanar es troba adossada en l'angle sud-oest. Té planta quadrada i una alçada d'uns deu metres. Gairebé tota la torre és d'època romànica, si bé entre els segles XVII i XVIII es va construir un nou pis, on s'obren quatre grans finestres i la coberta piramidal. També es va coronar amb uns merlets triangulars.

Són també d'aquesta època les dues sagristies, una a cada banda del temple i el pòrtic amb terrassa que protegeix la porta d'entrada.

S'accedeix al temple per un carrer estret que acaba en una mena de petit pont. A la banda dreta podem trobar una casa, que té aquestes finestres en forma d'espitllera junt a la porta, segurament per protegir l'accés al temple.