El lloc de Villam Briulfo apareix documentat per primera vegada en un document del 979, quan el comte Miró va cedir l'indret al monestir de Sant Pere de Besalú. També el monestir de Ripoll tenia propietats en aquesta zona gràcies a la donació d'un alou que li va fer la comtessa Ermessenda l'any 1019. La primera notícia de l'església la trobem quan Francesc de Verntallat va ser nomenat vescomte d'Hostoles, ja que es trobava dins el lot de bens que li foren entregats amb motiu d'aquest nomenament. En 1350 ja apareixia com una sufragània de Sant Miquel de Campmajor.

L'església té una sola nau, capçada a l'est amb un absis semicircular llis, que té una finestra de doble esqueixada en la seva part central.  L'absis va ser afegit posteriorment a la nau. Algunes tesis afirmen que l'església podia ser un edifici civil, és a dir una part de la casa forta, que posteriorment va ser convertit en església.

En època barroca es va reformar completament l'interior del temple. Un retaule de pedra oculta l'interior de l'absis.

Del retaule ha desaparegut l'ara d'altar. Si que es conserven les dels altars laterals.

Als peus de la nau es va construir un cor elevat de pedra.

Sota el cor es pot veure una pica baptismal.

La coberta de la nau és apuntada i reforçada amb arcs torals.

També es va afegir un campanar de cadireta de dos ulls en el mur sud.

La porta d'accés es troba en el mur sud, formada per un arc de mig punt adovellat, llinda i timpà llisos. En un dels seus batents es conservava fins a finals del segle passat l'antic pany romànic. Actualment ja no està en el seu lloc. Desconec si es guarda en la parròquia de Sant Miquel de Campmajor o bé ha estat espoliat.

A l'oest del temple s'alça la torre o casa forta.

En època moderna va ser unida a l'església per un pas elevat.

La torre té planta quadrada i una alçada actual de vuit metres dividida en tres pisos.

L'interior de la torre ha estat modificat al llarg dels segles. En la planta baixa encara es conserva una llar de foc i l'escala de pedra moderna que permet l'accés al primer pis.

Un arc rebaixat de pedra reforça el sostre de fusta, que també és el terra del pis superior. La fusta està molt deteriorada i per tant no es aconsellable accedir a la primera planta.

Des de l'escala podem veure que en el primer pis també hi havia un arc de pedra, però actualment està substituït per una viga de fusta i només es conserven la seva arrencada en els murs laterals.

En aquest primer pis s'obren tres finestres espitllerades en el mur oest i altres tres en el nord. A migjorn s'obre la porta principal d'entrada.

A nivell del terra i en el mur est s'obre una altra porta d'accés, utilitzada en època moderna.