ProvÝncia de Girona


Sant Esteve de Pardines
(Pardines, RipollŔs)

42║ 19,740'N ; 2║ 12,823'E     




El lloc de Pardines apareix documentat per primera vegada en l'acta de consagraciˇ de la Seu d'Urgell, de finals del segle X. El dia 1 de Juliol de l'any 988, el comte Borrell II i els bisbe Sala de la Seu d'Urgell es van intercanviar algunes possessions, entre les que es trobava el temple de Sant Esteve de Pardines. 


El temple original es va modificar per primera vegada em el segle XIVI, quan es va fortificar l'absis, construint una torre defensiva al seu damunt. Aquesta torre formava part de la muralla que envoltava el nucli urbÓ.


De fet l'absis Ús l'˙nica part romÓnica que es conserva, ja que en el segle XVIII es va reformar completament el temple. En aquesta reforma es va canviar l'orientaciˇ de la nau, que ara Ús de nord a sud. El nou temple tÚ una sola nau, amb capelles laterals a banda i banda. En una de les capelles del costat est, s'obre una porta, que comunica amb l'absis romÓnic. Aquest tÚ planta semicircular i Ús totalment llis. Es pot diferenciar clarament la part sobrealšada en el segle XIV de la romÓnica. Aquesta darrera estÓ realitzada amb carreus regulars i ben polits. En la part superior es conserven les mŔnsules on es recolzava l'antiga teulada.


En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de doble esqueixada i que en la part exterior estÓ protegida per un arc de mig punt.