No tenim constància documental d'aquest temple fins l'any 1176, on apareix citada en una butlla del papa Alexandre III, en que ratifica la seva dependència del monestir de Santa Maria de Vilabertran. En el segle XV fou reconstruït aprofitant alguns murs del temple romànic. Fou en aquest moment quan es va fortificar l'església. La següent gran reforma es va produir entre els segles XVII i XVIII, quan es va canviar l'orientació del temple.

L'església té una sola nau, de grans dimensions. Està coberta amb una volta de llunetes barroca. En el segle XV, quan es va reformar el temple, es va sobreralçar per fortificar-lo. En els murs laterals encara es poden veure els merlets rectangulars.

El mur oest és on encara es poden veure les restes romàniques més evidents. 

Era on es trobava la porta d'accés original, cegada quan es va canviar l'orientació del temple. Estava formada per un gran arc de mig punt. Degut a les seves grans dimensions, cal pensar que es tractava d'una porta amb alguns arcs de gradació, que envoltaven un timpà esculpit. Aquest es va reaprofitar en la nova façana, situada en el mur est.

En el centre del timpà encara es conserva una creu esculpida, tot i que força deteriorada. Per les restes d'escultura que hi ha sobre la Creu, es creu que hi havia representat un Crsit Crucificat, que modernament s'ha reproduït just a sota.

Sobre l'antiga porta s'obre una gran finestra de mig punt i doble esqueixada, parcialment cegada. Corona el frontís un campanar de cadireta de dos pisos. En cadascun d'ells s'obren dos arcs de mig punt. Els del pis inferior es van cegar gairebé en la seva totalitat, en fortificar-se el temple.    

Al costat sud del temple podem veure les restes del castell d'Avinyonet, datades en el segle XII. La part més ben conservada és un edifici de planta rectangular situada a migjorn del temple i ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles i encara es manté habitat. També és conserva part d'una torre i d'un mur situat al costat de la façana romànica del temple, on s'obre una finestra amb forma de pany de clau.

També es conserva un mur, de factura posterior, on hi ha un gran portal format per un arc de mig punt adovellat, que era l'accés principal al recinte fortificat.