Antigament estava dedicada a Sant Julià, donant nom al lloc de Sant Julià de Ramis. En 1943 es va traslladar la parròquia al davant del nou ajuntament, a tocar de la carretera N-IIa, en un lloc més accessible conegut com barri del Sarrià. En aquest moment es va canviar l'advocació per la dels Sants Metges: Sant Cosme i Sant Damià. 

El temple té planta basilical de tres naus estretes, sense transsepte. Les naus estan cobertes amb volta de canó i capçades a l'est per tres absis semicirculars. El de la nau esquerra es va derruir en el segle XVIII per construir l'escala que porta al nou campanar i altres edificacions com la sagristia i una capella lateral. En la darrera restauració s'ha reconstruït.

L'absis central està decorat externament amb arcs cecs d'estil llombard. En el costat sud i en el centre s'obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada, reconstruïdes en la darrera restauració. Sobre l'absis trobem un petit ull de bou.

En el mur sud trobem dos finestres romàniques, de mig punt i doble esqueixada, que flanquegen la nova porta d'entrada.

Aquesta es va construir durant el renaixement però encara conserva el forrellat romànic.

La porta original es trobava en el mur de ponent. Actualment està cegada. Estava formada per una obertura rectangular sobre la que hi havia una llinda i un timpà llisos.

Entre els segles XVII i XVIII es va reformar el temple. Es va enderrocar el campanar, que es trobava adossat al mur nord, i l'absis de tramuntana. En el seu lloc es va construir la sagristia i una nova torre de campanar. Té planta quadrada amb una coberta piramidal. En la darrera restauració es va derruir l'escala exterior d'accés, que ocultava parcialment la capçalera. Es va substituir per una escala metàl·lica que permet als visitants accedir al pis superior i gaudir de la vista sobre la vall del Ter.

També es van modificar els arcs formers que separen les naus i es va construir una capella lateral adossada al mur nord i a la torre de campanar.

En el cementiri que hi ha al costat del temple, fins l'any 1972, es conservava un sepulcre del segle XII. Estava adossat al mur de ponent del temple, prop de la primitiva església. La llegenda diu que en ell es trobaven les restes d'un dels cavallers de Carlemany, que "va deslliurar Girona dels moros". El sarcòfag es sustenta en dos columnes amb les bases, els fusts i els capitells reaprofitats. Actualment es conserva en l'interior del temple.

Durant les darreres obres de restauració es van descobrir restes d'època romana i també un fragment de la muralla del poblat ibèric, que ocupava tot el cim de la muntanya, així com algunes tombes medievals.