Província de Girona
Sant Cebrià dels Alls
(Cruïlles Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)
41º 53,241'N ; 3º 0,901'E
La primera parròquia de Sant Cebrià dels Alls apareix documentada en l'any
1064. Trenta anys més tard la comtessa Eremssenda va donar uns terrenys
d'aquesta parròquia al monestir de
Sant Feliu de Guíxols.
A partir del segle XV la població de la zona va anar disminuint. Tot i
que durant els segles XVII i XVIII el massís de les Gavarres va gaudir d'una
certa prosperitat degut a l'extracció de suro dels seus alzinars, l'arribada
del segle XIX comportà l'abandonament de la majoria de parroquies. En 1829
el nucli de Sant Cebrià dels Alls va ser annexionat a Cruïlles i en 1955 el
temple perdia la condició de parròquia. Des d'aleshores no ha tornat a
celebrar-s'hi el culte religiós. Ja en el segle XX es va produir
l'abandonament pràcticament total del poble. Durant aquest temps
d'abandonament, el temple ha estat víctima d'espolis i de les inclemències
meteorològiques. En 1992 Francesc Albardaner va comprar
el temple al bisbat de Girona. Deu anys més tard el propietari va signar un
conveni amb el Consorci de les Gavarres, mitjançant el qual cedia l'ús de
l'església durant vint anys a canvi de que es restaurés. En el futur està
previst instal·lar-hi un punt d'informació de les Gavarres.
Ens trobem davant un edifici romànic tardà, de finals del segle XII o del
XIII, que va patir nombroses modificacions entre els segles XVII i XVIII.
Té una sola nau rectangular sense absis diferenciat i coberta amb una volta lleugerament apuntada.
Gràcies a les excavacions realitzades durant l'any 2007 en l'interior del
temple, es va poder descobrir les antigues capçaleres romàniques i
pre-romàniques.
L'absis del temple pre-romànic es va construir entre els segles VIII i
IX. Tenia planta trapezoïdal i s'assentava directament sobre la roca.
Posteriorment i degut a les necessitats del culte per l'augment de la
població va ser necessari construir un nou temple en el segle XI. D'aquest
edifici només s'han pogut identificar els fonaments del seu absis
semicircular, ja que els murs laterals van ser destruïts gairebé en la seva
totalitat quan es va ampliar
novament el temple.
Entre els segles XVII i XVIII es va ampliar el temple amb la construcció
de dues capelles laterals i una sagristia.
La porta d'accés, formada per un senzill arc adovellat, es troba en el
mur sud, que estava coronat per un campanar de cadireta de dos ulls, que ja
perdut els seus arcs.
En una segona fase de restauracions s'espera poder analitzar les restes
pictòriques que es conserven, tot i que força malmeses per la humitat i les
filtracions. Entre elles trobem una creu de consagració.
Adossat al temple pel costat oest trobem un gran casal, conegut com el castell de Camós.
|