Les primeres  notícies del lloc de Puigarnolf daten de l'any 1017, quan el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia possessions en la zona.  L'església va ser consagrada el 24 d'abril de 1248 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal.  

L'església està formada per una sola nau, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i acabada en un absis semicircular. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

En el mur nord es van afegir dues capelles laterals, així com l'escala que permet l'accés al campanar, que va ser afegit amb posterioritat coronant la façana oest.

La porta d'accés està situada en el mur oest. La porta actual ha estat reconstruïda imitant la forma que es suposa que tenia originàriament.

Malgrat tot, encara  es conserven fragments de la forja romànica. El forrellat està decorat amb incisions geomètriques i un cap de serp.

Al davant del temple trobem la Torre de Pujarnol.

És una casa pairal construïda a partir d'una torre circular del segle XII, a la que se li va afegir una altra torre quadrada per defensar-la millor de possibles atacs. Actualment és un restaurant.