Les primeres notícies d'aquest temple daten de finals del segle XI, quan surt esmentat com a possessió de Sant Quirze de Colera. En l'any 1093 el bisbe Berenguer Guifré el va donar a la canònica de Santa Maria de Vilabertran.  Els monjos de Sant Quirze no van acceptar mai aquesta decisió i seguien considerant el temple com una de les seves possessions, especialment en el segle XIV.

Del temple romànic de meitats del segle XII o principis del XIII, no queda gaire cosa. Durant els segles XVII i XVIII es va reformar profundament el temple. La nau es va allargar cap a l'oest i es va construir la façana actual. També es varen construir capelles laterals, una sagristia, es va sobrealçar el temple i fortificar.

La única nau del temple es capçada a l'est per un absis semicircular, fet amb grans carreus de granit ben escairats. En el centre sobre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.