Avui, 4 d'abril s'ha fet l'acte de presentació de la restauració realitzada al Tapís de la Creació, a la Catedral de Girona. Àngels Soler, del Centre de Restauració de Bens i Mobles de la Generalitat de Catalunya, ha explicat les dificultats que s'han trobat durant la restauració i quines són les intervencions que s'hi han fet. D'aquesta manera, ara es pot tenir "la visió més original i més lluminosa del brodat" segons ha afirmat el bisbe de Girona.

El Tapís de la Creació, un brodat datat entre els segles XI i XII que està considerat una de les joies del romànic català.

L'operació ha consistit en netejar les dues cares de la tela, que teia una gran acumulació de pols i en consolidar les parts del brodat més deteriorades, així com corregir les deformacions que ha patit la tela. També s'ha canviat la il·luminació i les condicions de temperatura i humitat de l'espai on es conservarà el Tapís.

Divendres 27 de gener es van donar per finalitzades les obres de restauració del claustre d'aquest important cenobi. Les obres van començar a l'abril del 2010 i van finalitzar el passat mes de desembre, però no va ser fins gairebé un mes més tard que no es va fer l'acte protocol·lari. 

La restauració del Claustre de Ripoll ha estat possible gràcies a un conveni de col·laboració entre el Bisbat de Vic, la Diputació de Girona, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha costat 500.000 euros.

Entre 1882 i 1907 es van arranjar els murs de les galeries del claustre amb un revestiment de ciment portland que simulava una disposició de carreus en filades regulars, amb la intenció d’unificar-lo visualment i que no es distingissin els elements afegits durant la reconstrucció. La intervenció actual ha consistit en la neteja i restauració de les columnes i capitells romànics i l'eliminació dels revestiments de ciment portland del segle XIX,

Aquestes operacions han deixat visibles per primera vegada, la textura material dels murs i de les seves obertures històriques; uns elements que fins aquest moment havien restat amagats. En aquest sentit, s'han trobat portes i finestres de diferent caràcter i època, des d'època preromànica fins als segles XVII i XVIII. Aquestes obertures comunicaven amb les dependències que es trobaven al voltant i permeten reconstruir l’organització arquitectònica i funcional del monestir medieval.

Les obertures més importants són les trobades a la banda nord-est i que donaven pas a la sala capitular, on es reunia la comunitat de monjos per organitzar la vida de l'abadia. A la banda sud-est s'han trobat un seguit de petites finestres preromàniques dels segles IX i X, que són els vestigis arquitectònics que romanen en peu més antics reconeguts fins ara al monestir. En aquesta mateixa galeria també s'ha posat de manifest una porta de traça classicista que donava accés a dependències de l'administració monàstica o pabordia i, més antigament, al refectori o menjador comunitari.

A la paret sud-est del claustre s’hi ha trobat una imatge fragmentada d'una antiga Mare de Déu feta amb guix. La imatge s’ha localitzat en una arcada oberta a mitja alçada, enfonsada en el gruix del mur i completament tapada des de fa segles amb pedres. Per la seva situació s'ha convingut en denominar-la, provisionalment, Mare de Déu del Claustre.

Queda pendent que es puguin netejar i restaurar les parts esculpides de les altres tres antigues ales del claustre situades a la planta baixa i les quatre ales neoromàniques del pis superior, i a més, tota la banqueta i la façana exterior del claustre.

Malauradament la restauració del claustre ha comportat la retirada de tots elements escultòrics, que s'havien trobat durant la reconstrucció i que s'exposaven en el claustre. De moment estan emmagatzemats, sense cap projecte museístic que permeti contemplar-los novament. De moment, els elements conservats del baldaquí romànic s'estaran 3 anys en el MNAC, com a moneda de canvi per la seva restauració... qui sap si acabaran tornant a Ripoll. Molt em temo que no serà així.

En les darreres setmanes s'està portant a terme la restauració de la façana del temple parroquial de Sant Martí d'Empúries. Es tracta d'un dels exemples més interessants del gòtic tarda.

Les tasques que s'estan portant a terme tenen com a objecte evitar el constant deteriorament dels elements de la portalada, segellant les esquerdes, reomplint els volums perduts i consolidant els seus elements. També s'han eliminat les pedres del timpà per alleugerir la llinda i els muntants.

Per altra banda també s'està restaurant la rosassa, que s'ha protegit amb una xarxa que evitarà que els coloms s'hi posin i defequin i per tant la deteriorin.

El Tapís de la Creació, una joia del romànic català, deixarà Girona per anar al Centre de Restauració de Bens i Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Valldoreix. Allí es netejarà i restaurarà. L'operació consistirà en netejar les dues cares de la tela, que té una gran acumulació de pols i en consolidar les parts del brodat més deteriorades, així com corregir les deformacions que ha patit la tela. Es preveu que el Tapís torni a Girona en el mes de març del 2012.

També s'aprofitarà per canviar la il·luminació i les condicions de temperatura i humitat de l'espai on es conserva el Tapís.

El cost total serà de 152.000 euros.

El proper dia 4 de setembre, dins l'espai internet del Telenotícies Migdia de TV3, es parlarà de portals d'internet dedicats al patrimoni català. El reportatge s'obrirà amb una petita visió de la nostra web, fet que ens omple d'orgull i ens fa pensar que estem en la bona direcció.

Si no podeu veure-ho en directe, ho podreu fer des de l'enllaç del blog de l'espai d'internet a partir de la tarda del mateix dia 4.

Aquesta setmana el bisbe de Girona ha beneit el nou vitrall de la seu gironina. Aquest es troba en el darrer tram de la nau, edificat entre els anys 1603 i 1606. La vidriera de la façana nord, però, no es va arribar a completar mai per motius que es desconeixen i només tenia la meitat de la traceria interior feta. L'obertura havia estat completament tapiada amb pedra per l'interior, i maó per l'exterior.

Els treballs han permès obrir el finestral cec, completar-ne la traceria, copiant-la de la finestra que hi ha just al davant i instal·lar-hi un nou vitrall. El disseny que s'ha escollit és obra de l'artista irlandès Sean Scully, que l'ha donat a la catedral.

La finestra té una alçada de 14,5 metres i 3 d'amplada. La seva situació en el mur nord de la catedral, fa que estigui exposat als efectes de la tramuntana i les gelades, fet que ha requerit un tractament especial per protegir-lo.

 Les obres han costat 430.000 euros, que ha pagat el Ministeri de Cultura.. 

Entre avui i demà s'emet a TV3 aquesta minisèrie dedicada a una de les dones més influents i més importants de la història de Catalunya. La mort del seu marit Ramon Borrell i posteriorment la del seu fill Berenguer Ramon I van fer que governés temporalment els comptats de Barcelona, Girona i Osona a finals del segle X i principis del XI.

Els productors de la sèrie van consultar la web ArtMedieval per tal de localitzar els diferents escenaris on poder enregistrar la sèrie. El més complicat era trobar un castell del segle XI, més o menys sencer o poc alterat per reformes posteriors. Les propostes de la nostra web no van satisfer als productors, per trobar-se lluny de Barcelona i van acabar utilitzant un castell gòtic.

Però els errors no s'acaben aquí... a l'església on es celebren tots els actes litúrgics de la sèrie hi ha un baldaquí, decorat amb el Frontal dels Apòstols!!!. Si ja és sorprenent trobar un baldaquí de fusta a principis del segle XI, ja que a Catalunya no es van fer fins a finals del segle XII, és encara més sorprenent veure un frontal convertit en baldaquí i a sobre un frontal procedent de la diòcesi d'Urgell, que no es trobava dins dels dominis d'Ermessenda. La seva datació és de finals del segle XII i actualment es conserva en Museu Nacional d'Art de Catalunya. Impressionant la tasca de documentació... sense comentaris.

També ens sorprèn veure decoracions pictòriques a mode de tapissos i cortinatges típics dels segles XII i XIII, així com impostes amb escacat jaquès, que no es va començar a fer fins a finals del segle XI... novament, sense comentaris. I que em dieu d'un perfecte terra de marbre decorat en un temple del segle X? Són només uns detalls del gran nombre d'incorreccions que hem pogut copsar.

Han comptat amb un historiador que els ha assessorat en qüestions històriques, però lamentem que en una obra tant important no s'hagin documentat correctament pel que fa a qüestions d'art i arquitectura de l'època.

Els esforços realitzats per l'ajuntament de Santa Pau en els darrers anys han donat el seu fruit. El passat 3 de febrer l'alcaldessa, Esther Badosa, i la marquesa d'Argençola, Milagros de Sarriera, propietària del castell, van signar el document de cessió de la fortalesa per 50 anys.

En aquest temps es restaurarà l'edifici i s'obrirà al poble i a tota la comarca. Durant la primera fase de les obres es procedirà a consolidar l'estructura i a reparar les cobertes. També s'adequarà la planta baixa per acollir un centre d'interpretació del territori i un petit auditori. Les previsions és que en un període de 6 anys el castell sigui visitable.

L'edifici s'esmenta per primera vegada en un document datat entre els anys 929 i 935, en que el rei franc Radulf el dóna al seu vassall Oliba, senyor de Porqueres. Cap al segle XIII, un descendent d'Oliba, Ponç III, senyor de Santa Pau i Finestres, va prendre el cognom de Santapau. En l'actualitat és un dels símbols de la vil·la de Santa Pau.

L'actual edifici es va començar a construir cap al segle XIII i tenia una planta rectangular. Correspon al sector nord de l'actual edifici.

En aquest sector encara es conserven tres finestres geminades, una de tradició romànica i dues de tradició gòtica, una de les quals ha perdut el mainell. Posteriorment es va dotar al castell de l'aparença actual de gran casal amb planta rectangular. Totes les estances es distribueixen al voltant d'un pati, en el centre del qual hi trobem un pou.

Tot i no tractar-se d'un castell purament defensiu, si no que es tractava més d'una residència, també té una torre de l'homenatge, que protegia la porta d'accés. Està situada en l'angle nord-est i té planta quadrada. Als peus de la torre hi trobem la capella de Sant Antoni i Sant Honorat.

L'edifici roman sense ús des del 1968, quan van marxar les germanes Dominiques, que hi tenien una escola, en el pis superior, de la que encara es poden veure algunes de les seves aules.

El dissabte 29 de gener es van obrir les portes d'un dels castells gòtics més importants de Catalunya. Després de molts anys tancat per culpa de les obres de restauració i adeqüació que s'han portat a terme, el castell podrà ser visitat per tothom que ho desitgi.

Com que les obres encara continuen, les visites es fan guiades i amb reserva prèvia a la web del patronat www.montsoriu.cat. Els preus seran de 5 euros pels adults i 3 per als jubilats i els menors de 14 anys. Si es vol visitar el castell cal tenir present que l'aparcament està situat als peus del turó on s'alça el castell i per tant cal fer una caminada d'uns 30-40 minuts.

Les cròniques de l'època el descriuen com un dels castells més bells i nobles de la Catalunya Vella. La seva situació estratègica, al cim d'un turó de 600 metres d'alçada i a les portes del Montseny el va convertir en un enclavament militar important. Els vescomtes de Cabrera el van convertir en el punt militar més important dels seus dominis.

 

Està format per tres recintes fortificats concèntrics i per una torre de guaita. Va patir dos grans setges: un el 1285, per part de Felip l'Ardit de França, i l'altre al voltant del 1368, en plena revolta contra el rei Pere III. En cap dels dos casos es va aconseguir assaltar el castell, que ha restat inexpugnable fins als nostres dies.

El moment de màxim esplendor del castell cal situar-lo a cavall dels segles XIV i XV, quan s'ennobleix el seu interior amb una gran sala gòtica i es construeix una nova capella, a banda d'altres dependències. El trasllat de la residència dels Cabrera cap a Blanes va provocar la progressiva decadència de la fortificació, que amb l'aparició dels canons va anar perdent la seva funcionalitat. Per aquest motiu va perdre la condició d'enclavament militar i passà per les mans de diferents famílies, fins que fou definitivament abandonat, fet que va provocar el seu saqueig. La família Ribot el va cedir en 1998 al  Consell Comarcal de la Selva.

Els treballs que s'estan realitzant en el nucli de Palol Sabaldòria, a Vilafant, han posat al descobert les restes de quatre o cinc edificis datats entre els segles IX i X. Aquests han aparegut al davant de l'església de Sant Miquel.

També s'han localitzat diverses tombes a l'interior del temple. Deu són de l'època medieval, mentre que les altres quinze són molt més modernes.

Els treballs corresponen a una segona fase del projecte iniciat en el 2008 per dignificar aquest nucli medieval. En aquesta ocasió s'ha destinat una partida de 30.000 euros. L'ajuntament de Vilafant espera poder aconseguir noves subvencions que permetin donar continuïtat a aquestes excavacions.

En els darrers dies s'han començat a instal·lar les bastides que han de permetre col·locar el nou vitrall de la catedral de Girona,

La construcció d'aquest finestral data dels anys 1603 i 1606, període en el que es va aixecar el darrer tram de la nau. La vidriera de la façana nord, però, no es va arribar a completar mai per motius que es desconeixen. Actualment, el finestral només té la meitat de la traceria interior feta, i l'obertura està completament tapiada (amb pedra per l'interior, i maó per l'exterior).

Els treballs permetran obrir el finestral cec, completar-ne la traceria, copiant-la de la finestra que hi ha just al davant i instal·lar-hi un nou vitrall. El disseny que s'ha escollit és obra de l'artista irlandès Sean Scully, que l'ha donat a la catedral.

La finestra té una alçada de 14,5 metres i 3 d'amplada. La seva situació en el mur nord de la catedral, fa que estigui exposat als efectes de la tramuntana i les gelades, el que requerirà un tractament especial per protegir-lo.

 Les obres tindran una durada de sis mesos i costaran 430.000 euros, que pagarà íntegrament el Ministeri de Cultura..

El Ministeri de Foment ha tret a licictació pública les obres d'adequació de l'entorn del pont romànic de Besalú, corresponents als sectors de la Devessa i Sant Martí. El cost de les obres serà de 664.595,23 €.

L'Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha iniciat les obres de rehabilitació del monestir del Sant Sepulcre de Palera de Beuda, a la Garrotxa. El projecte està promogut per l’Ajuntament de Beuda, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. Les obres, adjudicades a l’empresa DAMARIN, SL, compten amb un pressupost d’aproximadament 700.000 euros, el 50% del qual està finançat per INCASÒL i l’altre 50% per l’Ajuntament de Beuda, que compta amb la subvenció de 260.000 euros de la Diputació de Girona i 150.000 euros del Programa Romànic Obert de la Caixa.

El monestir és de tres plantes, una semi soterrada, una planta baixa i un primer pis. Actualment, les patologies més importants són les causades per la humitat i l’aigua. Les cobertes de fusta, les bigues, les parets i les voltes presenten un estat força degradat. El projecte d’INCASÒL preveu refer la coberta de la primera planta, renovar també les cobertes de l’ala est, cobrir la sala sud de la planta soterrània per convertir-la en sales de reunions i petits actes, i l’adaptació del pati per accedir a l’edifici.

La porta d’accés a les esglésies romàniques marcava la frontera entre l’àmbit profà i el sagrat. Els textos de l’època hi feien referència, repetidament, com la porta del cel, en llatí ianua coeli, i aquest simbolisme es va traslladar als epígrafs, a altres sectors de les portalades i a les escultures que les ornamentaven. N’hi ha bons exemples a Catalunya i a la resta dels territoris cristians peninsulars, com les grans portalades de Ripoll, Lleó, Santiago de Compostel•la o Sant Pere de Rodes.

Per primera vegada a la península Ibèrica, les portalades monumentals del romànic peninsular (segles XII i XIII) seran estudiades en el Congrés Internacional: «Ianua Coeli: la porta monumental romànica als territoris peninsulars», organitzat per Amics de l’Art Romànic i que es celebrarà, els dies 24, 25 i 26, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona), i el dissabte 27 de novembre, al Teatre Comtal de Ripoll.

Després de passar un any a Madrid, on s'ha estat restaurant, l'arqueta ha tornat al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Malauradament només s'han pogut recuperar 21 de les 28 figures que la decoraven. Les figuretes van ser robades per Erik el Belga en 1980. Anys més tard, en 1997 es van localitzar en la casa de subhastes Sotheby's i es va iniciar un llarg i costós procés per recuperar-les. Malauradament aquest procés no s'ha pogut acabar satisfactòriament, ja que es tenen poques esperances de poder recuperar les set imatges que falten. Malgrat això, l'advocat del bisbat, que ha estat gestionant l'adquisició, encara confia en poder-les recuperar i demana cautela.

L'arqueta, una peça d'orfebreria del segle XV, conté les relíquies de Sant Martirià, patró de Banyoles. Per aquest motiu es tornarà a mostrar als fidels coincidint amb la festa major de la localitat, dedicada al sant patró.

Des del passat 27 de setembre s'està realitzant una nova campanya d'excavacions en el monestir de Sant Feliu de Guíxols. Les excavacions tenen lloc en el sector nord, davant la porta lateral, però també afectarà als sectors de la torre del Fum i del Corn. De moment s'ha posat al descobert un gran mur, del que es desconeix de moment la seva utilitat, a banda de l'antic cementiri parroquial. En els dos mesos que han de durar les obres es pretén descobrir altres elements d'època romànica, que aportin més llum a la història del monestir

La primera part del documental d'en Lluís Casabella Vehils, sobre l'art medieval de tipus religiós dels Pirineus, ja està finalitzada. Es tracta d'un recorregut pels Pirineus per descobrir com durant l'Edat Mitjana, l'església catòlica esdevingué un poder que modelarà la història d'Europa occidental, segons la seva conveniència. En aquest documental hi ha col·laborat el nostre portal ArtMedieval.net. Podeu visualitzar-lo en el següent enllaç: Les muntanyes que mogueren la fe

ArtMedieval ha visitat una estança, situada sota la nau principal de l'església de Santa Maria de Ripoll. Els germants Vilalta, veïns de Ripoll, ens van informar de l'existència d'aquesta cambra i ens han acompanyat durant la visita. La sala, un cop neta de runa, té planta rectangular amb un banc de pedra en cadascun dels murs laterals, coberta amb una volta de canó rebaixada i que encara conserva el seu enllosat original. Podria estar datada en el segle X. Caldria estudiar o documentar aquest espai per poder aclarir si es tractava d'una cripta o de qualsevol altre espai. Les institucions fan veure que no saben res d'aquest espai, que va ser descobert i desenrunat pels veïns, amb l'autorització del rector. Miquel Sitjà, director dels Serveis Territorials de Cultura de Girona, quan va ser entrevistat per Tv3 a proposta d'ArtMedieval.net, va fugir d'estudi i va "convidar" als autors de la descoberta a regularitzar la situació del monument, actualment "irregular".