Província de Girona


Castell i Muralles de Peralada
(Peralada, Alt Empordà)

42º 18,452'N ; 3º 0,580'E    




El lloc de Peralada, o de Toló, es documenta per primera vegada en el segle IX i donava nom a un comtat. El terme de Toló probablement s'aplicava al castell, mentre que la  villa Petra Lata es corresponia amb el nucli urbà. 


En el moment en que l'Empordà va passar a dependre dels reis francs, els comtes d'Empúries-Peralada foren els senyors de la vila, que en ocasions fou residència comtal.

A la mort de Ponç I d'Empúries, el seu fill Berenguer es va convertir en senyor de la vila. Amb ell s'inicià el vescomtat de Peralada, que posteriorment passà a anomenar-se de Quermançó i finalment de Rocabertí. També es va iniciar una època de tensions entre la vila i el comtat d'Empúries. Aquestes tensions es van acabar quan va intercedir-hi el comte de Barcelona, a petició del senyor de Peralada. Aquest suport del comte barceloní no va ser gratuït i en un document de 1133 es reconeix la batllia i custòdia de la ciutat a favor de Ramon Berenguer IV.

En 1190 Alfons I va cedir els alous de Peralada a Bernat de Navata. Un segle més tard, Ermessenda de Navata es va casar amb Jofré de Rocabertí. D'aquesta manera la vila passà a formar part dels dominis dels Rocabertí.

En 1285 la vila va ser incendiada per les tropes franceses, que la van destruir gairebé del tot. En aquest moment es va destruir també el castell, situat al costat de l'església de Sant Martí.  En el solar on es trobava aquesta fortificació es va construir en el segle XIV un convent de monges, per ordre del vescomte de Peralada Felip Dalmau de Rocabertí. Aquest convent, dedicat a Sant Bartomeu, va estar actiu fins a finals del segle XX. En 1989 i abans de convertir l'antic convent en habitatges particulars, es va realitzar una excavació arqueològica on es van descobrir les restes de l'antic castell i un fragment de muralla ibèrica dels segles V-III aC.


Ja en el segle XIV els Rocabertí van construir-se un palau fora de les muralles.


Les muralles de la vila es van edificar bàsicament en dos moments. Els fragments més antics daten del segle X o del XI. Aquest recinte encerclava la part més alta del puig. D'aquestes muralles només ens han arribat alguns fragments integrats en construccions posteriors, entre els que destaca una torre quadrada visible des del carrer Sota Muralla.

Fragment de Muralla    Fragment de Muralla

Aquest recinte primitiu encara conserva dos portals: un a la costa de les Monges, amb un arc de mig punt adovellat i un altre al sector meridional de la plaça de Sant Domènec.

Portal de les monges      Portal de sant Domènec

En època gòtica es va ampliar el recinte emmurallat cap a l'est. D'aquest nou recinte, amb el mur atalussat i ple d'espitlleres s'han conservat alguns fragments, entre els que destaquen una torre de planta quadrada i uns cinc metres d'alçada i una torre de planta circular.

Torre circular      Detall de la murall

Junt al convent del Carme trobem un portal d'aquesta segona muralla, conegut com el portal del comte. Es tracta del principal portal d'aquesta nova muralla i que permetia l'accés des de Castelló d'Empúries.