Província de Girona


Castell d'Ullastret
(Ullastret, Baix Empordà)

42º 00,045'N ; 3º 04,078'E     




El lloc d’Ullastret apareix documentat per primera vegada l’any 899, com a part del comtat d’Empúries. Posteriorment, va ser motiu d’enfrontaments entre el comte de Barcelona Ramon Borrell i el d’Empúries Hug I, doncs el casal de Barcelona comprar la vila. Hug I va intentar recomprar-la l’any 1019, però la comtessa Ermessenda va guanyar els dos litigis amb el comte empordanès. Malgrat això, en algun moment va tornar al comtat d’Empúries, doncs apareix en el testament de Ponç I l’any 1079.

La primera referència documentada que tenim del castell d’Ullastret data de l’any 1225, quan el bisbe de Girona el va demanar com a garantia d’un conveni amb el comte d’Empúries.


En 1311 Jaume II va ocupar Ullastret amb les seves tropes per atacar a Ponç Hug IV d’Empúries durant el conflicte per la successió en el comtat d’Urgell. Uns anys més tard, en 1385, l’exercit de la Corona va tornar a ocupar la vila, per ordre de Pere III el Cerimoniós que lluitava contra Joan I d’Empúries.

En el segle XV el castell va estar infeudat a la família Sant Feliu, posteriorment als Margarit i finalment als Senesterra.

Les restes conservades de la muralla estarien datades al segle XIV. Encara podem veure 10 torres de planta quadrada i gran part dels panys de muralla que les uneixen. El sector nord ha estat totalment destruït.


En els altres tres sectors hi havia tres torres en cadascun d’ells. La muralla presenta un talús molt pronunciat i d’una altura considerable, especialment visible en el sector de llevant.

Restes de la muralla  Restes de la muralla

Tant a les torres com a la muralla s’obren nombroses sageteres força altes.


Hi ha una torre de planta circular, situada en l’angle nord-oest i és coneguda com torre de la presó i edificada en el segle XVI.

Torre de la presó   Presó

Just al davant del que semblaria ser les restes d'un antic portal, trobem l'antiga llotja gòtica construïda entre els segles XIV i XV.

           Llotja gòtica