La primera notícia que ens ha arribat documentada d'aquest temple data de l'any 978, en el document pel qual passava a dependre del monestir de Sant Pere de Besalú.

Està format per una única nau acabada en un imponent absis semicircular. L'edifici es va sobrealçar, com queda ben reflectit en la façana i els murs laterals. En aquest moment també es va construir el campanar de torre quadrada, sobre el de cadireta existent.

A la façana podem veure una portalada amb quatre arcs en gradació, llinda i timpà llis. Tot el conjunt està protegit per un guardapols.

Els dos batents de la porta està totalment recoberts per planxes de ferro subjectades per claus, distribuïts de tal manera que formen figures geomètriques. El passador del forrellat, com en molts d'altres temples, té forma de serp.

L'absis té una gran finestra de mig punt i de doble esqueixada en la seva part central, que il·lumina el presbiteri. En època moderna es va obrir una porta en el costat sud per permetre l'accés "més còmode" al capella, ja que la porta de la rectoria està just al davant.

A l'absis podem trobar una cornisa sustentada per una sèrie de mènsules, algunes decorades amb motius vegetals i caps humans.