Antic priorat benedictí , que depenia del monestir de Santa Maria d'Amer. En 1855 va ser transformat en parròquia rural, vinculada a Sant Pere d'Osor. L'església és l'edifici que millor ha superat el pas del temps. De la casa prioral només es conserven alguns murs.

L'església té una sola nau amb planta rectangular, tot i que una mica irregular, capçada a l'est amb un absis semicircular.

La coberta de la nau està lleugerament apuntada en arribar al presbiteri, mentre que és de canó en els peus de la nau. La volta arrenca d'una línia d'imposta que recorre els dos murs laterals.

L'absis és totalment llis. Està cobert amb una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada.

Al centre del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada. El mateix tipus de finestra també el trobem en la façana oest i en el mur sud, on n'hi ha dues.

La porta d'accés s'obre en el mur oest. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació. En el mur sud hi havia una altra porta de mig punt, avui en dia tapada amb un vitrall.

Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos pisos. En l'inferior trobem dos esvelts arcs de mig punt, mentre que en el superior hi ha un sol ull.

En 1893 es va adossar una sagristia al mur sud, que és l'única modificació que ha patit l'estructura del temple durant tots aquests segles. L'interior, en canvi, si que s'ha modificat considerablement, per adaptar-lo als diferents gustos de l'època.

En l'interior del temple es conserva la rèplica del frontal d'altar del segle XII. L'original es conserva en el Museu Episcopal de Vic.

En la part central observem a Maria amb el Nen a la falda dins la mandorla. Al seu voltant trobem els quatre símbols del Tetramorf.

Envolten a aquestes figures centrals quatre escenes de la Verge Maria. En la part superior esquerra trobem l'escena de l'Anunciació. L'arcàngel Sant Gabriel és l'encarregat de transmetre la bona nova a Maria. La Verge està sorpresa en rebre la notícia i té les mans obertes sobre el pit. Totes dues figures es troben dins d'uns arcs de mig punt, recolzats en columnes.

En el nivell inferior trobem el naixement de Crist. La composició resulta una mica estranya, ja que a banda de Josep, Maria i el Nen, també hi ha representat a l'Arcàngel Sant Gabriel. Això vol dir que també s'ha representat el somni de Josep on l'arcàngel l'indica que ha de fugir a Egipte. Josep es troba assegut en el centre de l'escena, sobre el qual trobem al Nen amb el bou i la mula, en una posició no gaire normal i única en la pintura sobre taula catalana. A la seva esquerra trobem a Maria i a la dreta a l'arcàngel.

En la part inferior del costat dret trobem la presentació de Jesús en el temple. Maria dóna el Nen al vell Simeó. Josep porta els quatre coloms per a la ofrena.

Tanca el cicle l'escena de la dormició de Maria, envoltada pels dotze apòstols que la vetllen i la seva assumpció, on la Verge està flanquejada per dos àngels que l'ajuden a pujar al Cel.

En el Museu Episcopal de Vic també es conserva una talla de la Verge Maria amb el Nen a la falda, que es creu prové d'aquest temple. El problema es que a l'Institut Amatller d'Art Hispànic es conserven fotografies d'aquesta imatge i no s'assembla en res a la imatge exposada. A això li hem de sumar les descripcions fetes per Antoni Pladevall i Francesc Montsalvatge, que concorden més amb les fotografies que no pas amb la imatge del museu. Es creu que la talla es va incorporar al museu amb el número 74 de l'inventari, però que per algun motiu es va canviar la imatge per l'actual, que és molt més arcaica i de tipus bizantí.