Província de Girona
Mare de Déu del Coll
(Osor, La Selva)
41º 57,479'N ; 2º 31,506'E
Antic priorat benedictí , que depenia del monestir de Santa Maria d'Amer. En
1855 va ser transformat en parròquia rural, vinculada a
Sant Pere d'Osor.
L'església és l'edifici que millor ha superat el pas del temps. De la casa prioral només es conserven alguns murs.
L'església té una sola nau amb planta rectangular, tot i que una mica
irregular, capçada a l'est amb un absis semicircular.
La coberta de la nau
està lleugerament apuntada en arribar al presbiteri, mentre que és de canó
en els peus de la nau. La volta arrenca d'una línia d'imposta que recorre
els dos murs laterals.
L'absis és totalment llis. Està cobert amb una volta de quart d'esfera
lleugerament apuntada.
Al centre del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i de doble
esqueixada. El mateix tipus de finestra també el trobem en la façana oest i
en el mur sud, on n'hi ha dues.
La porta d'accés s'obre en el mur oest. Està formada per dos arcs de mig
punt en gradació. En el mur sud hi havia una altra porta de mig punt, avui
en dia tapada amb un vitrall.
Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos pisos. En l'inferior
trobem dos esvelts arcs de mig punt, mentre que en el superior hi ha un sol
ull.
En 1893 es va adossar una sagristia al mur sud, que és l'única
modificació que ha patit l'estructura del temple durant tots aquests segles.
L'interior, en canvi, si que s'ha modificat considerablement, per adaptar-lo
als diferents gustos de l'època.
En l'interior del temple es conserva la rèplica del frontal d'altar del
segle XII. L'original es conserva en el Museu Episcopal de Vic.
En la part central observem a Maria amb el Nen a la falda dins la mandorla.
Al seu voltant trobem els quatre símbols del Tetramorf.
Envolten a aquestes figures centrals quatre escenes de la Verge Maria. En la
part superior esquerra trobem l'escena de l'Anunciació. L'arcàngel Sant
Gabriel és l'encarregat de transmetre la bona nova a Maria. La Verge està
sorpresa en rebre la notícia i té les mans obertes sobre el pit. Totes dues
figures es troben dins d'uns arcs de mig punt, recolzats en columnes.
En el nivell inferior trobem el naixement de Crist. La composició resulta
una mica estranya, ja que a banda de Josep, Maria i el Nen, també hi ha
representat a l'Arcàngel Sant Gabriel. Això vol dir que també s'ha
representat el somni de Josep on l'arcàngel l'indica que ha de fugir a
Egipte. Josep es troba assegut en el centre de l'escena, sobre el qual
trobem al Nen amb el bou i la mula, en una posició no gaire normal i única
en la pintura sobre taula catalana. A la seva esquerra trobem a
Maria i a la dreta a l'arcàngel.
En la part inferior del costat dret trobem la presentació de Jesús en el
temple. Maria dóna el Nen al vell Simeó. Josep porta els quatre coloms per a
la ofrena.
Tanca el cicle l'escena de la dormició de Maria, envoltada pels dotze
apòstols que la vetllen i la seva assumpció, on la Verge està flanquejada
per dos àngels que l'ajuden a pujar al Cel.
En el Museu Episcopal de Vic també es conserva una talla de la Verge Maria
amb el Nen a la falda, que es creu prové d'aquest temple. El problema es que
a l'Institut Amatller d'Art Hispànic es conserven fotografies d'aquesta
imatge i no s'assembla en res a la imatge exposada. A això li hem de sumar
les descripcions fetes per Antoni Pladevall i Francesc Montsalvatge, que
concorden més amb les fotografies que no pas amb la imatge del museu. Es
creu que la talla es va incorporar al museu amb el número 74 de l'inventari,
però que per algun motiu es va canviar la imatge per l'actual, que és molt
més arcaica i de tipus bizantí.
|