Antigament estava dedicada a Sant Romà, patró de la vila. Es va construir en uns terrenys que la baronessa Sicardis, senyora de Lloret. La seva consagració es va celebrar el 8 de gener de 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guilfred de Cerdanya.  Era l'església parroquial de Lloret, fins que en 1522 es va construir un altre temple en el nou nucli de població que s'estava formant més a prop del litoral. Per aquest motiu durant molts anys es va conèixer com "l'església vella".  En el moment en que va perdre la condició de parròquia es va convertir en Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Alegries.

L'església actual gairebé no conserva res dels seus orígens romànics, ja que fou profundament reformada en els segles XVII i XVIII i reconstruïda en 1914.

L'element que s'ha conservat millor,  tot i que ha estat força alterat, és la torre de campanar. 

La torre té planta quadrada. El darrer pis de finestres va ser afegit en la reconstrucció de 1914, mentre que la coberta piramidal i els arcs cecs són de 1939.  La resta correspon al temple del segle XI. Té una porta de mig punt en el oest, que comunica amb l'exterior. Per damunt seu trobem una finestra en forma d'espitllera. Hi ha una finestra com aquesta en el mur est.  En el següent pis s'obren dues finestres de mig punt en cadascun dels seus murs.

En el mur sud trobem una obertura de mig punt, avui cegada amb un vitrall, que podria correspondre a la porta original del temple.