Antiga capella d'un hospital pels viatges que anaven cap a la Seu d'Urgell pel camí de Sant Jaume. En desaparèixer l'hospital va passar a ser un santuari. En 1936 va ser incendiat i es van destruir les dues imatges de la Verge: una romànica i una gòtica. 

El temple va quedar molt malmès a causa de l'incendi. També va quedar parcialment soterrat a causa dels sediments aportats per les riades del riu Segre i el torrent d'All. En la darrera restauració s'ha rebaixat el terreny i s'ha condicionat el temple. 

L'església del segle XII estava formada per una nau coberta per una volta de canó i acabada a l'est per un absis semicircular. En la part central del l'absis romànic s'obre una petita finestra de mig punt i doble esqueixada. Una finestra similar s'obre en el mur sud, prop del presbiteri.

En el segle XVII el terreny que envoltava el temple havia crescut tant,  que dificultava l'accés al temple. Per aquest motiu es va sobrealçar el temple i es va obrir una nova porta, en el mateix indret, però a un nivell superior. També es va reomplir l'interior del temple fins igualar el nivell del terra de l'interior amb el de l'exterior. 

La talla de la Mare de Déu cremada l'any 1936 feia uns 42 centímetres d'alçada. Era de tipus de Majestat, asseguda i amb el Nen assegut a la seva falda. Estava ubicada dins d'un retaule i emmarcada dins un arc de mig punt.