El terme de Montenigro apareix documentat en un parell de testaments de finals del segle X.  Aquest nom prové del color fosc de les fulles dels arbres de la zona: sureres i alzines. La primera notícia del temple de Santa Maria la trobem en l'any 1071, quan el senyor del castell de Cervià, Gausfred Bastó,  va donar al monestir de Santa Maria de Cervià l'alou de Montisnigri, on hi havia la capella, construïda feia pocs anys.

A principis del segle XIV el temple es va reparar i se li van afegir uns porxos. Així mateix, en 1326 el bisbe va autoritzar la recaptació d'almoines per tal de poder comprar llibres, vestits, llums i altres ornaments, així com per reparar la teulada.

En 1928 es va produir un gran incendi forestal a la zona, que va malmetre de forma important la capella.  Aquesta es va reconstruir immediatament, tal i com consta en una placa que hi ha a la façana i en aquell moment es va sobrealçar la nau.

L'edifici està format per una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral. La nau està capçada a l'est per un absis semicircular, més estret que la nau. En el centre del tambor absidal s'obre una finestra de doble esqueixada.

La torre de campanar s'alça sobre la nau, en el tram més proper a l'absis. Té planta quadrada i una finestra de mig punt en cadascun dels seus murs.

La porta s'obre en el mur de ponent. Està formada per un arc de mig punt adovellat i protegit per un porxo de factura moderna, que es troba integrat en l'edifici del mas.