Província de Lleida


Sant Martí de Canals
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

42º 13,517'N ; 0º 59,464'E       




En els falsos VI, VIII i X de Gerri, suposadament datats a finals del segle X, trobem que l'església de Sant Martí de Canals i la pròpia vila eren una possessió del monestir de Gerri, gràcies a la donació que n'havia fet el comte Isarn i la seva esposa. Aquesta vinculació està confirmada en dues butlles dels papes Joan XIII, de l'any 966 i una de Alexandre III del 1164.

En 1394 l'abat Jaume Sarrovira va donar llicència al vicari general per que consagrés de nou l'església de Sant Martí, que havia estat profundament reformat.



Per aquest motiu és difícil diferenciar quins elements corresponen a l'obra romànica i quins han estat afegits posteriorment. El temple actual té una sola nau, rematada a l'est per una capçalera plana, sense diferenciar en planta. L'accés al temple es realitza pel mur oest, on probablement es conserven les restes romàniques més importants. Aquest mur està fet amb carreus sense polir disposats en fileres regulars, probablement del segle XII. La porta està feta amb un arc de mig punt de grans dovelles i extradossat per una motllura. Hi podem veure la data de 1637, moment en que es va tornar a reformar el temple. Al seu damunt hi ha una estreta finestra de doble esqueixada i coronant el mur s'alça un campanar de cadireta de dos ulls.