Província de Lleida


Sant Andreu de Biscarri
(Isona, Pallars Jussà)

42º 06,402'N ; 1º 05,881'E       




La primera vegada que veiem citada aquesta església és en el testament d'Arsenda, esposa d'Arnau Mir de Tost, de l'any 1068.

Aquest temple es troba en el punt més alt de l'antic poble de Biscarri, traslladat uns metres més avall després de la Guerra Civil. La cronologia de la construcció d'aquest temple resulta complexa. Sembla que la capçalera va ser construïda a finals del segle XI o principis del XII, utilitzant tècniques més pròpies de la primera meitat del segle XI. Per contra, el sector de ponent sembla haver estat construït a finals del segle XII o potser encara més tardanament.


Sant Andreu de Biscarri presenta una sola nau, coberta amb una volta de canó en el tram més proper a l'absis i apuntada en el sector de ponent. Aquesta diferenciació és més evident gràcies a un arc dobler, també apuntat, que divideix la nau en dos trams.

Si mirem el temple des del sud, també podem veure clarament aquests dos moments constructius, emfatitzats per la diferència d'alçada a la que es van obrir les dues finestres que hi ha en aquest mur.


La capçalera actualment està formada per un absis semicircular de tipus llombard, decorat amb parelles d'arcs cecs separades per lesenes, fets tots ells amb pedra tosca.


En la unió de dos arcs trobem una mènsula decorada amb motius geomètrics de senzilla factura.


L'absis s'uneix a la nau mitjançant un presbiteri en el que es van obrir dues fornícules semicirculars.

A banda i banda de la nau trobem dues capelles laterals: de perfil semicircular la del costat sud i rectangular la del costat nord. Precisament en aquest sector nord veiem les traces d'un arc de menors dimensions al que avui en dia permet accedir a la capella. Aquest arc ha estat interpretat per alguns autors com un arc que permetia l'accés a un absis semicircular. Si fos així, caldria esperar que en l'espai ocupat actualment per la capella sud, en el passat hi va haver un altre absis, que juntament amb els altres dos formava una capçalera trevolada. Sense cap estudi arqueològic, és difícil assegurar si aquesta teoria és correcta o no.

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud i formada per un arc de mig punt adovellat.


El temple s'il·luminava gràcies a tres finestres de mig punt i doble esqueixada: una en el centre de l'absis, una en la part alta del mur de ponent i les dues que ja hem comentat del mur sud, actualment cegades.


Segons algunes fotografies del temple de principis del segle XX, el mur oest estava coronat amb un campanar de cadireta de dos ulls, que actualment ha esta substituït per una estranya estructura, que té una obertura al sud per allotjar-hi una campana.


A pocs metres a l'est de l'església, trobem les restes de l'antic castell de Biscarri.