Província de Lleida


Vila closa de Moror
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

42º 04,729'N ; 0º 50,067'E       




El poble de Moror té els seus orígens en la fortalesa del mateix nom, documentada per primera vegada l'any 1092 com a castro Moror. Set anys més tard, el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà va donar el terme a la canònica de Mur.


El poble inicialment tenia una planta aproximadament quadrada, situat en la part més alta del turó on s'assenta. Les seves cases, adossades a la muralla, molt probablement s'organitzaven al voltant d'un espai central, si bé això no s'ha pogut documentar fins al moment. Les restes més notables d'aquesta muralla del segle XI es conserven en el sector nord-oest. Al costat de l'església de Sant Miquel es conserva un fragment d'una torre, reutilitzada en construccions posteriors. No podem precisar si era una torre circular o bé una bestorre de la muralla. Aquesta imprecisió ve donada per la situació de l'església. Si aquesta es trobava dins del recinte fortificat, estaríem davant d'una bestorre, però si per contra l'església no estava protegida per la muralla, probablement es tractaria d'una torre circular i fins i tot anterior a les muralles. Caldrien les pertinents excavacions arqueològiques per sortir de dubtes, però tenint en compte l'estat d'abandó i ruïna en que es troba aquest espai, molt ens fa pensar que passaran molts anys abans que es resolgui aquesta incògnita.


A l'oest d'aquesta torre han desaparegut uns quants metres de muralla per l'obertura d'un carrer, que permet l'accés motoritzat a la part alta del poble. Uns metres més enllà es reprèn la muralla. Els primers gairebé set metres han estat molt alterats per les diverses adaptacions del mur als habitatges i per la construcció d'un talús que el reforça. No passa el mateix en els següents vuit metres, on el parament de la muralla s'ha conservat en bastant bon estat tot i les nombroses reparacions i modificacions. Aquest sector acaba amb una torre circular en l'angle. Al sud de la torre, es conserven poc més de tres metres de fortificació, també força alterada.


El poble va anar creixent pel vessant sud-est del turó, algunes presenten elements defensius, com per exemple espitlleres per protegir l'accés al poble.