Província de Lleida


Catedral de Santa Maria
(Solsona, Solsonès)

41º 59,667'N ; 1º 31,181'E       




La primera notícia que ens ha arribat d'aquest temple és la seva consagració, realitzada el 19 d'octubre de l'any 977 pel bisbe d'Urgell Guisad II, a petició del vescomte Miró. En aquesta acta es fa constar que el temple havia estat construït feia temps ("olim fuit constructa antiquis temporibus"). Es creu que va ser construïda pels volts de l'any 916. També es fa referència en l'acta a les donacions que va rebre, que es corresponen amb les parròquies de Solsona i de Joval.


L'any 965 apareix dedicada a Santa Maria i Sant Pere Apòstol i en el 980 només a Sant Pere. Aquesta serà la darrera vegada que aparegui l'advocació a l'apòstol, doncs a partir d'aquell moment només es citada com a Santa Maria.

En el segle XI s'anirà augmentant el patrimoni i el poder sobre la vila de Solsona. Aquest fet va provocar la construcció de un nou temple, en aquest cas romànic, que es va acabar el 25 d'agost de 1069. Un any més tard, el 8 de desembre de 1070 va ser consagrat pel bisbe d'Urgell Guillem Gifré i pel seu germà, l'arquebisbe de Narbona, Guifré.

Anys més tard, en 1084 sabem que la canònica seguia la regla de Sant Agustí. 

En el segle XII segueix el creixement del cenobi i de la seva influència gràcies a nombroses donacions, especialment dels comtes d'Urgell.

Tal és el poder econòmic i territorial de la canònica, que el 10 de novembre de 1163 es torna a consagrar un temple.  En aquest cas la consagració es fa per ordre del comte Ermengol VII d'Urgell i en presència dels bisbes Bernat Roger d'Urgell, Pere de Saragossa, Ramon de Pamplona Pere de Vic i Guillem de Barcelona. Les restes romàniques que han arribat fins als nostres dies corresponen bàsicament a aquest temple. En aquest moment es construeix també un claustre, el refetor i el celler.

A finals del segle XIII, el prepòsit Ponç de Vilaró encarrega la construcció de un nou temple en estil gòtic, que va mantenir la capçalera romànica. Per aquest motiu es comença a construir pels peus de la nau. En el mur de ponent es col·loca l'antiga rosassa romànica, decorada amb motius florals i dents de serra.


No és fins el segle XVII que es construeix el presbiteri actual. Es van mantenir els absis romànics, doncs en el moment en que es construeix la nova muralla de la ciutat (s. XIV) aquests són aprofitats com a torres de la fortificació.

En 1409 el papa Benet XIII va extingir la canònica i va crear una abadia. Aquesta no va arribar als dos segles de vida, doncs va ser suprimida en 1592. Un anys més tard es crea el bisbat de Solsona, que utilitzarà l'església abacial com a catedral i les dependències de la casa de l'abat com a palau episcopal.

Aquests canvis d'usos van provocar constants canvis i mutilacions als edificis romànics. Una d'aquestes modificacions la trobem en la torre campanar, que va augmentar la seva alçada, doncs havia quedat petit amb la construcció de la nova església.



Actualment la catedral de Solsona està formada per una sola nau gòtica, dividida en cinc trams coberts amb voltes de creueria.

Interior del temple   Volta del temple

Clau de volta   Clau de volta

Clau de volta   Clau de volta


Aquesta nau es va construir en dos moments ben diferents, doncs les obres es van aturar en 1348 a causa de la Pesta, mantenint la capçalera romànica. Fins a aquest moment s'havien construït els tres trams més occidentals.


En els capitells dels pilars laterals trobem els escuts d'armes dels comtes d'Urgell, dels vescomtes de Cardona, que eren els senyors del castell de Solsona i dels Vilaró, que són les nissagues que van fomentar la construcció d'aquest nou temple.


No serà fins el segle XVII que es construiran la resta de trams de la nau i la capçalera, seguint l'estil gòtic. En aquest moment l'edifici ja és catedral i per tant en els capitells dels pilars no trobem escuts d'armes, si no motius vegetals.


El nou absis té planta poligonal i amb grans set finestrals.


Darrera aquest presbiteri trobem les restes més monumentals del temple del segle XII. Es tracta de la seva capçalera romànica, formada per tres absis semicirculars.


El del costat nord només conserva la seva estructura exterior, doncs l'espai que ocupava el seu interior va ser utilitzat per la nova capçalera. En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. Sota la teulada trobem un fris d'arcs cecs.


L'absis sud presenta característiques similars. Juntament amb l'absis central fa les funcions de sagristia. Interiorment l'absis presenta una planta semicircular lleugerament ultrapassada.


Els arcs cecs de sota la cornisa descansen en mènsules llises, a excepte d'una que té una cara humana esculpida.


L'absis central és de majors dimensions i està flanquejat per dues escales de cargol, que permetien l'accés a les cobertes. S'obre directament al tester, sense tram presbiteral.


Està decorat internament amb set arcs de mig punt, que descansen en petites columnes, que parteixen d'un alt podi. Aquests capitells estan decorats amb motius vegetals, tot i que alguns d'ells també tenen esculpits alguns animals. Malauradament no us podem oferir imatges d'aquests capitells per trobar-se dins la sagristia i per tant fora de la zona que es pot visitar de la catedral.

També estan esculpits els capitells de l'arc triomfal. el del costat nord està decorat amb dos parelles de felins rampants que s'adapten a l'espai del capitell.

En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, decorada amb una arquivolta, que descansa en dues columnes amb els seus capitells esculpits amb motius vegetals. La finestra també està decorada per la part interior de manera molt similar.

Finestra de l'absis

Capitell de la finestra de l'absis   Capitell de la finestra de l'absis


Exteriorment l'absis està decorat amb mènsules esculpides sota la teulada, on es van esculpir motius vegetals, animals, monstres i figures humanes.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida 


L'església romànica estava formada només per dues naus, malgrat que com hem vist la capçalera era triple. L'espai que hauria d'ocupar la nau sud estava utilitzat per la torre de campanar i el claustre, el que ens fa pensar que aquests dos elements ja existien quan es va edificar el darrer temple romànic.

Si que es va construir completament el transsepte, tant el seu braç nord com el sud. Aquests estaven coberts per una volta apuntada, perpendicular a les naus i reforçada per arcs torals. Actualment podem observar un fragment d'aquesta volta en una petita estança que hi ha sobre l'actual capella de la Mare de Déu del claustre i a la que s'accedeix des del museu.

Braç sud del transsepte    Braç sud del transsepte

Encara es conserven alguns dels capitells on descansaven els arcs torals, que són de temàtica vegetal.

Capitell del transsepte    Capitell del transsepte

Del costat nord del transsepte no s'ha conservat res, només l'antiga cornisa, que resseguia el pendent de la teulada i les mènsules esculpides on es recolzava.

Mènsules del transsepte    Mènsules del transsepte

El mur nord del temple romànic es va aprofitar en bona mesura per construir el temple gòtic.


Encara podem veure l'antiga cornisa, recolzada en mènsules esculpides, amb motius vegetals, geomètrics, animals i figures humanes.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida


En el mur sud només es conserva una petita part de les mènsules que el decoraven, situades a tocar del campanar.

Mènsules del mur sud   Mènsules del mur sud

En el mur nord s'obria la porta principal del temple. En 1780 va ser substituïda per la porta actual neoclàssica, on destaca un relleu de Sant Agustí en èxtasi. 


Entre el 1936 i el 39, es va retirar part del mur que s'havia construït sobre la portalada romànica quan es va construir l'actual. Aleshores van aparèixer unes petites mostres escultòriques del que havia estat aquest accés romànic. Es creu que havia estat una portalada monumental similar a la de Vic o Ripoll, feta en el segle XII.


Estava dividida per dos registres per una cornisa de tipus vegetal, de la que n'ha quedat una petita mostra.


Només s'han conservat un àngel nimbat amb les ales desplegades i un monstre amb cua de rèptil i cos d'ocell de rapinya, que hi ha als seus peus. Alguns estudiosos identifiquen aquesta imatge amb Sant Miquel.


Per sobre hi ha un petit fragment de l'antiga cornisa, recolzada en tres mènsules esculpides.

Cornisa de sobre la portalada nord

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida


En el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal es conserven alguns fragments que es creu que formaven part d'aquesta façana. Un d'ells és un Crist en Majestat esculpit dins una mandorla. Al seu voltant es veuen unes ales, que o bé pertanyien als membres del Tetramorf o bé a quatre àngels.


És difícil diferenciar quins elements conservats en aquest museu formaven part de la façana i quins del claustre. Es creu que formava part de la façana un lleó en posició ajaguda i amb les potes davanteres estirades. Malauradament no forma part de la col·lecció visitable del museu.


Actualment si que podem veure dos fragments de fust decorats amb flors i altres motius vegetals, molt similars a les decoracions que hi havia en les portalades de Vic i Ripoll. Desconeixem si la seva presència a les sales del museu durant el mes de març del 2018 respon a una exposició temporal o s'han incorporat a la col·lecció permanent.

Fragment de columna conservat en el Museu de Solsona   Fragment de columna conservat en el Museu de Solsona

El temple presenta una altra porta, oberta un any abans que es reformés la del costat nord. En aquest cas es tracta d'una porta barroca situada en el mur oest.


El claustre romànic del segle XII es trobava a migdia de l'església. Segons una descripció que conservem del 1720, aquest claustre tenia seixanta-dues columnes que envoltaven el pati central. Aquestes estaven disposades per parelles amb capitells independents, però amb una imposta comuna.  També sabem que hi havia cinc portes decorades i un monument o baldaquí situat en l'interior del claustre.

Malauradament es va decidir enderrocar aquest claustre, entre d'altres coses per que estava construït en un nivell superior a l'església gòtica i les escales que hi havia per salvar el desnivell dificultava les processons. Sembla ser que dos canonges que eren germans tenien un hort al seminari i van aprofitar les pedres de l'antic claustre per a construir parets i dics de contenció en aquest espai. Allí es van localitzar a principis del segle XX nombroses pedres decorades, bases i capitells.

Actualment, el claustre té planta gairebé quadrada amb galeries formades per tres arcs d'època barroca.

Claustre   Claustre

En les recents restauracions del claustre s'han deixat a la vista les mènsules on es recolzava la cornisa original romànica.


Algunes estan totalment erosionades, però algunes conserven esculpits caps animals o motius geomètrics.

Cornisa i mènsules del claustre   Cornisa i mènsules del claustre

Cornisa i mènsules del claustre   Cornisa i mènsules del claustre

Cornisa i mènsules del claustre   Cornisa i mènsules del claustre


També en aquesta  restauració es van tornar a deixar a la vista les voltes romàniques del claustre i els nervis que hi ha a les interseccions entre aquestes.

Galeria del claustre    Galeria del claustre

Un dels capitells conservats en el museu de Solsona i procedent d'aquest claustre és un capitell derivat del tipus corinti, format per dos rengleres de fulles d'acant. També s'exposa un altre capitell també vegetal, però més erosionat. En aquest cas en els dos registres hi ha motius diferents. En l'inferior hi ha unes cintes estriades que formen llaços. En la part superior, molt erosionada, hi ha unes cintes que s'entrecreuen amb brots vegetals. En el museu es conserva un capitell similar, menys erosionat, però curiosament no està exposat.

Capitell conservat en el Museu de Solsona   Capitell conservat en el Museu de Solsona

Hi ha dos capitells historiats, que també s'exposen en el museu. El primer té a dos personatges en cada cara. Estan en els angles i enfrontats. Entre ells hi ha unes tiges, a las que s'agafen amb les mans. Les tiges s'uneixen en la part superior del capitell, punt en el que trobem una pinya esculpida.

Capitell conservat en el Museu de Solsona

Capitell conservat en el Museu de Solsona   Capitell conservat en el Museu de Solsona


L'altre capitell historiat està més erosionat, especialment en la seva part superior. Com en el cas anterior, es va representar la mateixa escena en cadascun dels costats. Hi ha una figura central, més gran que les altres dues que la flanquegen. Té els braços estesos, com agafant pels cabells als altres dos personatges. Aquests tenen el cap inclinat, com intentant desfer-se de l'agressió. El braç més proper a la figura central el tenen doblegat i amb la seva mà li estiren els cabells al home del mig. L'altre braç s'ha perdut en bona part, però es conserven les mans en el pit del personatge principal.

Capitell conservat en el Museu de Solsona   Capitell conservat en el Museu de Solsona


En la sala del museu des d'on es pot observar una finestra del campanar s'han instal·lat altres capitells localitzats a l'hort del seminari i de temàtica vegetal. Es creu que la majoria d'ells formaven part de l'antic claustre. Desconeixem si aquesta ubicació en el museu serà definitiva o respon a una exposició temporal.

Capitell conservat en el Museu de Solsona   Capitell conservat en el Museu de Solsona

Capitell conservat en el Museu de Solsona   Capitell conservat en el Museu de Solsona

Capitell conservat en el Museu de Solsona   Capitell conservat en el Museu de Solsona


Hi ha altres fragments de capitells, dels quals es desconeix la seva ubicació original. Un d'ells es correspon amb la part baixa d'un capitell, on apareixen una sèrie de figures humanes que es trobem dempeus. Manté similituds amb algun altre capitell del claustre, però no està clar que aquest també ho fos. Per altra banda, el que gairebé amb tota seguretat no formava part del claustre és un capitell de factura molt més tosca i on no es respecta la lògica romànica. Les figures apareixen de forma aparentment arbitrària. En ell es representen diverses figures humanes que s'entrellacen i relacionen entre si, sense que s'hagi pogut desxifrar que representen. Al seu costat hi ha un fragment d'un relleu, En ell es representen els peus d'un personatge vestit amb túnica.

Fragments conservats en el Museu de Solsona   Capitell conservat en el Museu de Solsona

Prop d'aquestes restes, trobem un relleu de majors dimensions. En aquest cas és un gran bloc rectangular en el que veiem a un personatge jove que branda una daga amb la mà dreta, mentre amb l'esquerra estira els cabells d'una altre. Aquest es defensa clavant-li una llança al costat, mentre que té una llebre a l'altra mà. Al costat de l'animal hi ha un tercer personatge barbat, que assenyala als dos joves, mentre posa la mà sobre el llom de la llebre.


Davant seu trobem un fust de columna, que té una figura masculina adossada. A la mà dreta té una maça, que es recolza sobre l'espatlla, mentre que amb la mà esquera s'estira la barba. Es creu que podria ser un guerrer i que formava part del claustre.


Es conserva una altra columna del claustre, en aquest cas decorada amb dues figures humanes. Aquesta es va conservar en el seminari, on era utilitzada com a suport de la biga de la corriola d'un pou. Els dos personatges han estat identificats com Maria i Sant Josep i formarien part d'una Anunciació. L'arcàngel Gabriel estaria en una altra columna, que no s'ha conservat.

Columna historiada conservada en el Museu de Solsona   Columna historiada conservada en el Museu de Solsona

També trobem un gran bloc de pedra en que es va esculpir la figura d'un sant bisbe o un abat. Està molt erosionat degut  a que va es va utilitzar per a sostenir el travesser d'un pou. Per aquest motiu és difícil identificar de qui es tracta. Porta bàcul, però en haver perdut la part superior, no sabem si és bisbe o abat. Es creu que podia haver estat la tapa d'un sepulcre.


L'altre element escultòric de l'antiga canònica i que podem contemplar a les sales del museu és una porta gairebé complerta. Es desconeix quina és la seva ubicació, si bé per l'estil de la seva talla sembla més probable que formés part de l'església i no del claustre.


Està formada per un arc de mig punt, que envolta un curiós timpà, decorat amb un griu, que té el cos de lleó, ales i el cap d'àliga. Envolta l'arc una sanefa de tipus vegetal, formada per una tija ondulant i palmetes.


En el mur de llevant del claustre es conserva un dels elements més interessants del claustre. Es tracta d'una porta típica de l'escola de Lleida. Està formada per grans arquivoltes de mig punt en gradació.


Com que quan es va refer el claustre es va rebaixar el nivell del terra, actualment ha quedat elevada respecte al sòl.


Estan decorades amb arquivoltes esculpides amb motius vegetals.

Galeria del claustre    Galeria del claustre

Aquests arcs es recolzen en columnes amb capitells ricament esculpits amb motius geomètrics, vegetals i alguns animals.

Capitells del costat esquerre    Capitells del costat dret

Capitells del costat esquerre    Capitells del costat dret


Al seu costat hi ha una finestra geminada i decorada amb motius geomètrics, malauradament molt deteriorada.

Finestra del claustre    Finestra del claustre

Detall de la finestra del claustre    Detall de la finestra del claustre


En el costat sud del claustre i actualment dins el palau episcopal, trobem algunes dependències de l'antiga canònica. La més important és la capella dels Sants Màrtirs, ubicada en l'antic refectori. Està format per una sala rectangular coberta amb una volta apuntada. Està il·luminada per tres grans finestres de doble esqueixada obertes en el mur sud.

En aquest mateix mur sud hi ha la trona, a la que s'accedeix per una escala excavada en el propi mur.

Per sota d'aquesta sala, trobem una altra de dimensions similars i coberta amb una volta de canó rebaixada i una estança més petita a ponent. Malauradament, la seva ubicació dins el palau episcopal impedeix que es puguin visitar.

En la galeria de ponent del claustre s'obre una altra porta romànica.



En el museu de Solsona també es conserva, en aquest fora de l'exposició, una clau de volta gòtica amb la imatge de Sant Pere, que va ser localitzada a principis del segle XX en el cambril de la Mare de Déu del Claustre.


El motiu és que l'advocació a la Mare de Déu del Claustre ha anat canviant d'ubicació al llarg dels segles i en el moment de la construcció del temple gòtic, aquest espai estava dedicat a Sant Pere (s. XV).


Sabem que en aquest moment la Mare de Déu del claustre tenia una capella, precisament en el claustre, consagrada en 1428 i feta construir per ordre del mercader Pere Cirera, que s'hi va fer enterrar. Aquesta capella va ser enderrocada l'any 1600, doncs es va construir una de nova, encara en estil gòtic. En el museu es conserven cinc dovelles de la porta que comunicava la capella amb el claustre i en el seu lloc original podem veure la part superior d’aquesta arcada, formada per una sanefa decorativa feta amb arcs ogivals cecs, dossers i pinacles.

Restes de l'antiga capella de la Mare de Déu del Claustre   Detall de les restes de l'antiga capella de la Mare de Déu del Claustre

La imatge de la Mare de Déu del Claustre és un dels millors exemples de talla en pedra de tot el romànic català. La Verge està en posició frontal amb un mantell ricament decorat. Una de les característiques més destacades d'aquesta imatge és la manera com té recollit el cabell; amb dues trenes que arriben fins als genolls. El Nen està en posició obliqua respecte a la Mare, també amb un vestit luxós, decorat amb motius geomètrics. Tots dos tenen una corona ricament decorada amb joies esculpides. Sota els peus de Maria hi ha dos monstres


La torre campanar s'aixeca al costat d'aquesta capella, és a dir a ponent de l'antic braç sud del transsepte. Té planta quadrada i cinc plantes, la superior afegida entre els segles XVI i XVII. Els pisos romànics estan separats per una senzilla imposta.


El nivell inferior comunica la capella de la Mare de Déu del claustre, l'antic transsepte, amb el claustre gràcies a l'atri que es va construir. D'aquesta manera estaven comunicades les dependències de la canònica amb l'església.


En el primer pis hi ha una finestra oberta a l'est de senzilla factura. En canvi, la que s'obre en el mur sud està ricament decorada. Va ser restaurada i tornada a obrir fa no masses anys i des del 2015 és visible des d'una de les sales del Museu de Solsona.


Està format per dues finestres de mig punt emmarcades per un gran arc de mig punt. Les dues finestres estan formades per tres arcs de mig punt, que descansen en una imposta escacada. Aquesta es recolza en una parella de columnes, que tenen els seus capitells decorats amb motius vegetals. Alguns d'ells estan molt erosionats.

Capitell de la finestra esquerra   Capitell de la finestra esquerra

Capitell de la finestra dreta   Capitell de la finestra dreta


L'arc exterior està decorat amb palmetes, mentre que algunes de les dovelles de l'arc central estan decorades amb flors circumscrites de sis pètals.

Detall de la finestra del campanar   Detall de la finestra del campanar

Les dues finestres estan protegides per un arc apuntat decorat amb un escacat. La unió dels dos arcs es produeix en una columna, que té un capitell molt malmès de temàtica vegetal. També són de temàtica vegetal els capitells dels extrems.

Capitell esquerre   Capitell dret

Capitell central


El carcanyol que hi ha entre els dos arcs està decorat amb creus i escacats.


Les finestres del segon i tercer pis han estat obertes durant les diferents campanyes de restauració a que s'ha sotmès l'edifici i per tant presenten molts elements de nova factura. En el segon pis trobem una única obertura en cada mur, mentre que en el tercer són geminades. Estan decorades amb una arquivolta, que es recolza en dues columnes. Els seus capitells probablement eren tots de temàtica vegetal, però molts d'ells es van perdre quan es van cegar les obertures.