Província de Lleida


Santa Maria de Ginestarre
(Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)

42º 35,795'N ; 1º 15,747'E       




El lloc i l'església de Ginestarre apareixen documentats per primera vegada l'any 1069, quan els comtes Artau I i Llúcia van intercanviar les viles de Lleret i de Ginestarre amb Hug Sala.  Entre el segle XV i el XIX va ser sufragània  de Sant Julià d'Arròs. A finals del XIX va ser annexionada a Sant Pere i Sant Pau d'Esterri de Cardòs. Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí.


El temple es va edificar a finals del segle XI amb una sola nau de planta trapezoïdal, capçada a l'est per un absis semicircular.


L'exterior de l'absis està decorat amb un fris d'arcs cecs llombards. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, l'única original que conserva el temple.


La nau romànica va ser modificada en el segle XVII, quan es van afegir dues capelles laterals, una sagristia i la torre campanar als peus de la nau. Actualment presenta una volta de llates de fusta.


La porta d'accés està en el mur sud, formada per un senzill arc de mig punt i protegida per un porxo de factura posterior.


En l'interior de l'absis es pot veure una reproducció de les pintures murals romàniques que el decoraven des del segle XII. Les originals es conserven en el Museu Nacional de Catalunya.


La volta absidal presenta un estat de conservació més deficient.


Tot i això podem veure al Pantocràtor envoltat per les imatges del Tetramorf: a la esquerra hi ha l'home alat i el brau, mentre que a la dreta trobem l'àliga i el lleó.

Home alat i brau conservats en el MNAC   Pantocràtor conservat en el MNAC   Àliga i lleó conservats en el MNAC

En el tambor absidal veiem a diversos apòstols i a la Verge Maria, que sosté un calze amb la mà esquerra. En el costat esquerre veiem a Sant Felip, Sant Joan, Sant Pere i la Mare de Déu. A la dreta de la finestra de l'absis hi ha Sant Pau, Sant Bartomeu, molt erosionat,  i Sant Andreu i una altre apòstol que no podem identificar amb seguretat, tot i que alguns autors identifiquen amb Sant Jaume.

Pintures murals de l'absis conservades en el MNAC  Pintures murals de l'absis conservades en el MNAC

Per sota dels apòstols hi havia cortinatges, dels que se n'ha conservat ben poca cosa.

També s'han conservat algunes imatges de l'arc triomfal. En la part central de l'intradós d'aquest arc hi havia un medalló amb l'Agnus Dei, flanquejat per Caín i Abel. D'aquesta escena només s'ha conservat una figura humana en actitud d'ofrena.


A continuació hi ha un personatge que recolza el cap sobre la mà dreta, similar a la de Job de Sant Climent de Taüll.


Sota seu trobem un apòstol, que donava continuïtat a l'apostolari del tambor absidal.


Just a l'altre extrem de l'arc també hi ha les restes d'un altre apòstol, del que només veiem clarament la seva mà.


També podem veure la reproducció d'una talla de la mare de Déu, que es conserva en el Museu Diocesà d'Urgell. L'estat de conservació de la imatge original és força bo, tot i ser una de les imatges, més grans de la zona d'aproximadament un metre d'alçada. Està datada ja en el segle XIII, apuntant les primeres traces d'estil gòtic. Malgrat això, manté l'estructura habitual en el romànic: la Verge té assegut a la seva falda a l'Infant, que ens beneeix amb la mà dreta. La Verge sosté la bola del món també amb la mà dreta. Com que en aquest museu no es permet fer fotografies, us adjuntem una imatge extreta del perfil de facebook d'aquesta institució.


Tampoc es conserva en el temple un frontal d'altar del segle XIII, que es troba en el Metropolitan Museum de Nova York (The Cloisters). Està decorat amb estuc. En la part central de la imatge veiem a la Mare de Déu amb el Nen dins la màndorla, sostinguda per àngels. Els acompanyen vuit apòstols, sis dels quals podem identificar gràcies a una inscripció en llatí. Aquests són: Somó, Judes, Mateu, Joan, Tomàs i Bernabé. El contorn del frontal està decorat amb medallons on s'ha representat diversos animals.


Si que podem veure en l'interior del temple un interessant paviment fet amb còdols que formen motius geomètrics.

En la part baixa de la torre campanar es conserva una pica baptismal, decorada amb arquacions en les que trobem unes figures humanes de difícil interpretació. També, junt a la porta d'entrada, veiem una pica beneitera de característiques similars a la baptismal. Malauradament no vàrem poder visitar l'interior i no us podem oferir imatges d'aquests elements.