Província de Lleida


Santa Maria de Covet
(Isona, Pallars Jussà)

 42º 05,247'N ; 1º 04,213E       




El lloc de Covet ja apareix documentat l'any 1033 com a límit pel sud del Castell de Llordà. Les primeres notícies d'aquesta església daten del 1107, quan apareix citada en unes donacions fetes per Gitard Isarn, senyor de Caboet.

Les cròniques ens parlen d'un important conflicte entre Sant Pere d'Àger i la comunitat de Sant Sadurní de Llordà, afins al bisbe d'Urgell pel control d'aquesta comunitat i del castell de Llordà . La disputa va acabar amb la intervenció papal, que en 1092 va confirmar la dependència de Sant Sadurní respecte la col·legiata d'Àger. Per aquest motiu la comunitat de monjos va deixar Llordà i es va traslladar a la propera església de Covet, que estava sota la jurisdicció de la Seu d'Urgell. Probablement va ser en aquest motiu que es va iniciar la construcció d'un nou temple, adaptat a les necessitats de la comunitat canonical.

Aquesta comunitat no va durar gaire, doncs a principis del segle ja apareix com a simple parròquia dins del terme del Castell de Llordà.


Malauradament, de l'antic cenobi només s'ha conservat l'església. És sense cap mena de dubte una de les més espectaculars de la comarca, especialment pel que fa a la seva decoració. Les recents actuacions han posat de manifest uns problemes estructurals en el sector sud-oest, que cal resoldre aviat. De moment s'ha aconseguit frenar el desplaçament dels murs laterals a l'alçada dels peus de la nau i estabilitzar les inquietants esquerdes que van aparèixer. Per aquest motiu s'ha decidit posposar l'estudi arqueològic de l'espai que hi ha al sud del temple, on probablement hi havia el claustre, per evitar debilitar l'estructura de l'església. Cal un estudi previ sobre l'estat dels fonaments abans d'iniciar cap actuació.


Com ja hem comentat, malgrat ser una església molt senzilla, és de les més espectaculars de la zona per la seva exquisida decoració escultòrica, tan poc freqüent en el Pallars Jussà. Està formada per una sola nau, capçada a l'est per un transsepte en el que s'obren tres absis semicirculars. En cadascun d'ells s'obre una finestra de mig punt i  doble esqueixada


L'absis central està cobert amb un volta de quart d'esfera, que arrenca d'una imposta bellament decorada.


En ella podem veure elements vegetals, animals, geomètrics i també algun cap humà. Si iniciem el nostre recorregut pel costat esquerre amb una mena de cors on hi ha sis pètals o fulles que broten d'un tronc central.  A continuació trobem un motiu geomètric fet amb quadrats i arcs de circumferència. La següent imatge correspon a un lleó. Ja dins el tambor absidal trobem un motiu vegetal que es repeteix deu vegades. El segueixen quatre greques fetes amb corda. Desprès de les greques tornem a trobar un motiu vegetal.


En la part central trobem una decoració diferent. Aquesta comença amb un animal fantàstic, semblant a un lleó alat i un lleó amb bec d'ocell. Del seu bec i de les potes davanteres surten dies cordes que s'aniran entrellaçant i formant petits cercles on es van esculpir diversos motius. Podem veure esculpits un cap humà, una flor de sis pètals, un colom, una creu, un palmell de la mà estès (la mà de Déu), un altre colom, un element vegetal i un altre cap humà. Com succeeix en l'extrem esquerre, aquest grup de figures s'acaba amb un lleó i una bèstia fantàstica.


Un cop finalitzada la part central ens tornem a retrobar amb motius vegetals. A continuació trobem un senglar, i un cérvol, una gallina i un gall. Tanquen el recorregut pel cilindre absidal motius vegetals entre els que hi ha un lleó. També un lleó és l'element esculpit en el pas de l'absis cap al presbiteri, on la imposta està decorada amb motius florals similars als de l'altre extrem de l'espai presbiteral.


L'absis del costat nord del transsepte presenta una estructura similar a la de l'absis principal, si bé la imposta està decorada únicament amb un escacat i elements vegetals en els extrems.


En el braç sud del transsepte també s'obre un absis semicircular, també decorat amb una imposta, en aquest cas llisa.


La sorpresa la tenim en aquest cas si ens fixem en l'arc monolític de la finestra, on hi ha esculpida una creu i un element que sembla representar una escala.


Exteriorment, l'absis central presenta decoració a nivell de la teulada, que es recolza en mènsules esculpides.


Destaquen les figures humanes en accions quotidianes. La seva factura, és simple, com la de la imposta de l'interior, el que fa pensar que van ser fetes pel mateix taller. Les dues mènsules més exteriors del costat esquerre estan tan erosionades que no es pot intuir amb quin motiu van estar esculpides. La primera que podem descriure sembla correspondre's amb el cap d'un animal, potser un ós, que treu la llengua. A continuació veiem un cap humà amb barba, al que segueix una mènsula amb una bèstia que està devorant un animal. El següent motiu esculpit és una parella de pinyes. A la seva dreta trobem una imatge molt erosionada, que no podem identificar. Sembla tractar-se d'una figura humana, com la que hi ha a continuació. En aquest cas si podem reconèixer a un home tocant un instrument de vent. La següent mènsula presenta un cap animal, potser una cabra. També trobem un cap, en aquest cas humà i en actitud grotesca, en la següent imatge representada.


Les següents imatges també representen caps humans, si bé amb diferents disposicions. Primer trobem un cap disposat horitzontalment, al que segueix un disposat cap per avall, un altre força erosionat però del que encara reconeixem una expressió de patiment i per últim un rostre amb forces arrugues. El segueixen dos caps oposats amb forma de mitja lluna. També podem veure un cap d'un home fent ganyotes i un força particular, del que li surten dos cares a les galtes.


Novament ens trobem amb un animal que està devorant un altre i un cap tricèfal, si bé en aquest cas els dos petits caps surten del front. La següent mènsula està ocupada per un ésser demoníac en actitud burlesca, estirant els llavis amb els dits. A continuació trobem un contorsionista, un rostre masculí amb clars signes de dolor, un altre cap tricèfal, un músic tocant un instrument de vent i el rostre d'una dona.

 


Completen la decoració de l'absis una figura humana que té les cames al costat de les orelles (un contorsionista?), un rostre amb un gest de dolor, el cap d'un bou, un altre animal devorant una presa i el que sembla una cara humana. Aquesta darrera mènsula és de difícil interpretació per què o bé està erosionada impedint observar les faccions del rostre o bé per que no es va acabar.

 


Tornant a l'interior del temple, està format per una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, que està reforçada per dos arcs doblers i arrenca d'una imposta bissellada.

 


Els arcs doblers es recolzen en semicolumnes adossades a pilastres rectangulars. Aquestes tenen els seus capitells esculpits. El capitell esquerre de l'arc més oriental està decorat amb fulles d'acant, distribuïts en dos nivells.

 

 


El capitell del costat dret presenta dos animals afrontats. Algunes fonts afirmen que són lleons, mentre que d'altres pensen que podrien ser llops.

 

 


Els capitells de l'altre arc dobler són d'interpretació més complicada. El del costat esquerre té esculpits cinc personatges. La figura de més a la dreta  i la central agafen pels cabells a la segona, mentre que aquesta els agafa per la cintura. També la quarta figura es agafada pels cabells per la tercera i cinquena.

 

 


El del costat dret té volutes esculpides en els angles i una figura humana amb les mans alçades en la part central.

 

 


En el mur sud trobem una tercera columna, que no continua en un arc ni té parella en el mur nord. El seu capitell té també dos animals afrontats, si bé de factura molt esquemàtica. Entre ells hi ha una columna, al capdamunt de la qual hi ha una flor. En el cimaci hi ha esculpides cinc boles.

 

 


Aquesta columna, com hem comentat, no té la seva parella en el mur nord, doncs aquest té una estructura diferent. En ell s'obren tres grans arcs de mig punt en gradació.

 


Però  sens dubte, el que més ens crida l'atenció del seu interior és la galeria elevada que trobem en el mur oest. En aquest moment constructiu no existeixen triforis en els temples catalans, a diferència del que ja començava a succeir en la resta d'Europa. Això fa que aquesta galeria, juntament amb la de la Seu d'Urgell, siguin dos elements únics i excepcionals a Catalunya.

 


S'accedeix a ella per dues torres, situades en els angles més occidentals de la nau, en l'interior de les quals es troba una escala de cargol.

 

     


La galeria està formada per quatre arcs de mig punt que es recolzen en columnes, que tenen els seus capitells bellament decorats.

 


És una autèntica delícia i totalment recomanable pujar fins aquest espai per poder veure amb tot detall les figures esculpides en aquests capitells.


Novament iniciarem el nostre recorregut per la part de tramuntana. El primer capitell té esculpida una au que picoteja una planta en el costat occidental, mentre que en la cara frontal veiem un simi ajupit. En la cara oriental hi ha una bèstia i un home, però desconeixem que volen representar.

 

En el segon capitell trobem dos lleons afrontats, que comparteixen el cap i tenen com a presa un home. En les altres cares s'han esculpit motius vegetals i petits caps humans que surten entre les fulles.

 

També hi lleons enfrontats en el tercer capitell. En la cara més septentrional veiem un home lluitant amb un lleó.

 

El següent capitell sembla inacabat. S'hi poden veure pinyes i rosetes en unes cares sense decorar. En les altres dues veiem una figura humana vestida amb túnica, que agafa pels cabells a un altre. A l'altre mà té un garrot.

 

El darrer capitell té esculpides unes fulles d'acant que sembla menjar-ne algunes. També veiem a dos ocells enfrontats i que es mengen una planta que creix entre tots dos.


Sota la finestra de l'absis principal podem veure una reproducció de la talla de la Mare de Déu de Covet, actualment en els magatzems del Museu Nacional de Catalunya. No entendré mai el criteri d'aquest museu de tancar en el magatzem nombroses obres d'art i fer una col·lecció visitable cada cop més reduïda... L'argument és que en ple segle XXI no s'ha de cansar a la gent amb moltes i moltes obres, si no amb una petita mostra selecta. Aleshores per a que vas a un museu? No s'hi va per veure obres?


Malgrat no la puguem veure, a continuació us descrivim aquesta bella talla de principis del segle XIII. Destaca per la seva esveltesa i rigidesa. La part posterior va ser buidada, el que fa pensar que probablement va ser inserida en algun retaule.

La Verge té al Nen assegut sobre el seu genoll esquerre. Porta corona daurada, sota la que veiem un vel blanc amb franges i línies corbes vermelles. A la mà dreta té una bola.  El Nen està fet de forma més matussera. Mostra la mà dreta alçada en actitud de beneir, mentre que a la esquerra té un llibre.

Una altra de les joies d'aquest temple és la seva porta d'accés del mur oest. És una de les portes més originals de tot Catalunya, sense que trobem cap similitud en tot el país pel que fa als motius esculpits i la seva distribució. Té tres arcs de mig punt en gradació, que envolten un bell timpà esculpit.


Els dos arcs interiors tenen una arquivolta, que es recolza en columnes amb els capitells esculpits. El més exterior del costat esquerre té representat a un home lluitant amb un lleó en cadascuna de les cares. S'ha identificat com l'escena de Samsó i el lleó.


El següent té fulles d'estil corinti, que es corben en els angles formant volutes. En la part central de cada cara, entre les fulles, trobem un personatge amb els braços oberts. És el mateix motiu que veiem en el capitell més occidental del mur sud de la nau.


Ja en el costat dret de la portalada veiem un altre capitells que ens recorda a un dels de l'interior del temple, concretament de la galeria. En ell s'ha esculpit un altre dels motius característics del romànic com són uns lleons afrontats.


El darrer capitell és l'iconogràficament més complex. Sota un arc apuntat, que es troba en la part central, hi veiem una figura humana asseguda. Malauradament el seu rostre es troba tan erosionat que no permet la seva identificació. L'acompanyen quatre figures. Les dels extrems tenen les cames creuades com intentant representar que estan ballant.


L'arc extern  està decorat amb diverses imatges en algunes de les seves dovelles. En la central s'ha representat a Adam i Eva al voltant de l'Arbre Prohibit en el que hi ha dues pomes.


En la dovella de l'esquerra d'aquesta s'ha representat a un personatge amb un sol cos, dos caps i quatre braços, que hom ha identificat amb Gèminis, el sisè signe del zodíac i que en alguns edificis romànics es sol utilitzar com a símbol d'aflicció o dolor.  Es recolza en una figura monstruosa. 


Resulta interessant veure la seva ubicació en l'arquivolta. Es troba en la sisena dovella esculpida si iniciem en nostre recorregut des de l'esquerra. Com ja hem comentat, Gèminis és el sisè signe zodiacal. Casualitat? Res en la iconografia romànica era casual.

A l'altre costat de l'escena del Pecat Original veiem a dos saltimbanquis amb els seus cossos entortolligats fent equilibris i de cap per vall, que hom a interpretat com un símbol de que desprès de la relliscada d'Adam  Eva el Món està del revés.


A l'esquerra de Gèminis trobem un personatge que s'estira  els cabells.


Al costat de l'escena dels santimbanquis trobem un personatge força malmès, que semblava portar alguna cosa a les mans. Al seu darrera apareixen dues figueres, tan erosionades que no permet endevinar qui eren.


Al costat d'aquesta imatge trobem un home, amb una postura estranya, que s'estira la barba.


La següent figura està tan deteriorada que no permet identificar el seu significat.


Completen les escultures d'aquesta arquivolta, pel que fa al costat dret, dos músics.

  

Malauradament les escultures del costat esquerre s'han perdut i només s'entreveuen pocs elements, com els peus o un cap.

  

La següent arquivolta tenia cinc figures esculpides. La del costat dret s'ha perdut totalment i només s'entreveu una mica el seu contorn, que resulta insuficient per endevinar que representa.


A l'esquerra d'aquesta figura trobem un personatge que porta dues aus, probablement coloms per algun sacrifici.


En la dovella central trobem a un àngel que porta una creu.


A la seva esquerra hi ha un personatge acompanya de dos animals, que hom ha interpretat com l'escena de Daniel i els lleons.


El darrer grup escultòric és potser el més interessant. En ell veiem a Maria amb el Nen, que ens beneeix amb la seva mà dreta. Els acompanya el profeta Isaïes.


Entre aquesta arquivolta i la més interior veiem un escacat en el quan trobem diverses cares humanes.

  

L'arquivolta més interna té tres àngels esculpits en la part central. Els dos dels extrems estan armats amb llances i escuts i als seus peus tenen un drac. Es creu que no són àngels si no els arcàngels Sant Miquel i Sant Gabriel.

     

També són àngels els que envolten el timpà.

  

El timpà, malauradament esquerdat, té esculpida a la part central un Pantocràtor, envoltat per la mandorla mística, que sostenen dos querubins.


Flanquegen als querubins i a la Maiestas Domini dues de les figures del Tetramorf, concretament l'àngel (Sant Mateu) a l'esquerra i l'àliga (Sant Joan) a la dreta.

   

Els altres dos símbols del Tetramorf es van esculpir en els extrems de la primera arquivolta. Malauradament només s'ha conservat el lleó (Sant Marc) en el costat esquerre.


El timpà es recolza en dos muntants, també esculpits. En el costat esquerre veiem una bèstia, probablement un lleó, mentre que en el costat dret es va esculpir un contorsionista.

   

En els carcanyols hi havia dos grans lleons que entre les seves urpes tenien a un home. Per desgràcia algú es va emportar en del costat esquerre i en l'actualitat només en queda un.


En diferents punts de la portalada trobem esculpits caps humans i d'animals. Alguns d'ells estan molt erosionats, especialment en ela laterals de la porta.


A continuació podeu seleccionar en qualsevol dels elements de la portalada per veure'ls d'una forma més detallada.


La porta encara conserva un forrellat de tradició romànica i dos tiradors.

    


La portalada està protegida per un teuladet, recolzat en vuit permòdols esculpits amb motius vegetals i alguna figura humana, tot i que força erosionades.

   

Al damunt d'aquest teuladet s'obre una gran rosassa, que té un guardapols decorat amb dents de serra.


En un dels esglaons, que permeten l'accés al temple veiem una curiosa creu gravada.


El temple tenia tres portes més, de la que només es conserva una, situada en el mur nord. El seu arc és irregular i sembla haver estat afegida amb posterioritat.


Les altres dues portes es troben en el braç sud del transsepte. En el seu mur oest s'obria una porta que comunicava amb el claustre, actualment desaparegut.

  

En el mur sud i per sobre del nivell del terra trobem una altra porta de mig punt, ara cegada. Si ens hem de guiar per obertures similars existents en altres cenobis, és molt probable que  comuniqués amb el dormitori de la comunitat.

  

Adossada al mur nord es troba la torre campanar, de planta rectangular. No està clar si es va acabar o bé les obres es van aturar a mig construir el segon pis.


Actualment presenta un pis inferior tan alt com la nau i cobert amb un cúpula, oberta en la seva part central. Presenta una sola finestra de mig punt en el mur est.


El pis superior està fet amb una fàbrica diferent a base de carreus més petits i irregulars. Te dues finestres en els murs nord i sud, que serveixen per allotjar-hi les campanes. En el mur oest s'obre una porta de mig punt per accedir a la teulada.


Volem agrair al  Museu Conca Dellà les facilitats que ens van donar per visitar aquest interessant edifici del Pallars Jussà. Val la pena acostar-s'hi i gaudir de la seva escultura i de l'entorn.