Malauradament no tenim cap document històric on aparegui citada aquesta capella. Actualment el seu estat de conservació és molt lamentable, parcialment enrunada i plena de vegetació. L'accés fins a l'interior del temple és complicat i poc aconsellable, per això ens hem de conformar amb veure les seves restes des del camí, a uns 10 metres per sobre nostre. Podem identificar la ubicació del temple gràcies al seu mur sud, fet a base de carreus ben escairats i disposats en fileres regulars, característiques de finals del segle XI.

L'església tenia una sola nau, edificada sobre un terraplè artificial i adossada a la roca. Les poques restes conservades de l'antic mur nord ens permeten afirmar que la coberta del temple era de volta de canó i reforçada per dos arcs doblers, del que encara es conserven les pilastres on descansaven.

La nau estava capçada a l'est per un absis semicircular, que s'obria directament a la nau. En el costat contrari, és a dir en el sector occidental s'obria la porta d'accés, doncs és l'únic espai practicable, de la que no ens ha arribat cap rastre.