Província de Lleida


Sant Vicenç de Capdella
(La Torre de Capdella, Pallars Jussà)

42º 28,410'N ; 0º 59,476'E       




En 1042 Sal·la, el clergue de Capdella apareix citat en l'acta de consagració del monestir de Santa Maria de Senterada. És la primera notícia escrita que tenim d'aquesta església, que en l'actualitat depèn de la parròquia de Mont-ros.


L'edifici, situat en un lloc predominant de Capdella, des d'on es controla perfectament tota la vall, està format per una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular, sens dubte la part més interessant del temple.


L'absis està decorat externament amb un fris d'arcuacions, fet amb pedra tosca.


Això permet que els arcs estiguin decorats amb un doble relleu, similars als que trobem a la Vall de Boí o a la Vall d'Aran.


Malauradament han passat masses anys sense que es fes cap actuació important en el temple. En l'any 2009 es van iniciar una sèrie d'obres de restauració per part de l'ajuntament de La Torre de Capdella. En el transcurs de les mateixes es va retirar la coberta d'arestes amb que estava coberta la nau, deixant  a la vista la coberta de fusta original. També es van fer nombroses cates en els murs de l'església, especialment a l'absis, per descobrir si hi havia pintures murals sota les diferents capes de calç. Les proves van ser positives i s'han trobat restes de pintures romàniques en diferents punts. Malauradament no es van poder continuar les obres per falta de finançament.


Coincidint amb la nostra visita l'estiu del 2013, sembla que han tornat les obres a l'interior del temple, o si més no en el seu sector sud, tot i que creiem que encara no es descobriran aquestes pintures. La fotografia que adjuntem va ser feta d'amagat dels operaris, que no permetien l'accés a l'interior del temple. Per aquest motiu no us podem donar més detalls sobre aquestes actuacions.

Entre els segles XVI i XVII es van obrir capelles laterals a banda i banda de la nau.

La porta d'accés s'obre en el mur oest. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació. L'arc interior està protegit amb fustes des del 2009, per evitar que es malmetin les restes de pintura vermella que encara conserven les seves dovelles. Al seu damunt un petit teuladet protegia l'entrada.


El campanar de torre s'alça en el sector sud. En el pis superior s'obren grans finestrals de mig punt. Algunes fonts creuen que no es correspon a l'edifici original, si no que va ser afegit posteriorment, si bé tradicionalment s'ha considerat romànic. És molt probable que sigui de factura posterior, doncs la fàbrica a base de pedruscall unit amb morter difereix dels blocs de pedra tallats, que conformen les parts romàniques del temple.


En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un Crist Crucificat procedent d'aquest temple i datada en la segona meitat del segle XII. La imatge és hieràtica i rígida, amb poca expressivitat. Malauradament ha perdut alguns dits de les mans i dels peus i té nombrosos forats fets pels corcs. 


En el Museu Diocesà d'Urgell es conserva una lipsanoteca de fusta. El seu interior ha estat treballat amb molta cura i dividit en tres espais de forma quadrada, potser per contenir relíquies de diferents sants.