Província de Lleida


Sant Vicenç de Bóixols
(Isona, Pallars Jussà)

 42º 10,256'N ; 1º 09,786'E       




El lloc de Bóixols apareix documentat per primera vegada l'any 997, quan el comte Ermengol va fer donació de la vila de Sallent, que limitava per ponent amb  "Boxols", a Santa Maria de la Seu. La primera referència a l'església data de l'any 1076.


El temple actual va ser construït a finals del segle XII o principis del XIII, però ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, amb l'afegit de capelles laterals.


L'església té una sola nau, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i reforçada en dos arcs doblers. La nau es troba capçada per un absis semicircular. Al seu damunt s'hi va alçar posteriorment una torre campanar.


En la part central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, que per la part exterior té forma rectangular, feta amb pedra tosca. En el costat sud s'hi va obrir posteriorment una altra finestra, ara cegada.


La porta actual s'obre en la façana oest, si bé l'original es trobava en el mur sud. Encara podem veure part del seu arc de mig punt i el muntant dret.


Fora del nucli urbà de Bóixols i en un paratge idíl·lic i molt apreciat pels amants dels esports d'aventura, es troba el pont medieval de Bóixols. Un pont de factura tosca i d'un sol ull, però que val la pena visitar per l'entorn on es troba.