-

Província de Lleida


Castell i Sant Sadurní de Conques
(Isona, Pallars Jussà)

42º 07,160'N ; 1º 00,647'E       




El castell de Conques apareix citat per primera vegada l'any 1007. En canvi, l'església de Sant Sadurní no es documenta fins l'any 1314, en la relació de temples que van visitar els delegats de l'arquebisbe de Tarragona.


Inicialment aquest temple era la parròquia de Conques i tenia com a sufragània l'església de Sant Miquel, al centre de la vila. Aquesta situació es va invertir a finals del segle XVI. A partir d'aquest moment s'anirà abandonant progressivament l'edifici, que en 1578 ja estava en runes.

Del castell i el temple queden poques restes en peu. Les més importants corresponen a l'angle sud-est d'un edifici. En 1967 encara es conservava un mur que tancava aquestes restes per ponent, on hi havia una porta i una finestra de doble esqueixada, situada sota una motllura a mode de ràfec, que servia de suport a un porxo. El mur estava coronat per un campanar de cadireta de dos ulls, integrat en el parament del mur, després del sobrealçament del temple.


Aquest mur estava fet amb carreus ben polits, a diferència de la fàbrica amb que estan fets els murs que encara es mantenen en peu. En aquest cas són petits carreus lleugerament escairats i distribuïts de manera irregular. Per aquest motiu, es creu que no formaven part del temple, si no que més aviat eren part del recinte del castell.