Província de Lleida


Sant Pere de Salàs
(Salàs de Pallars, Pallars Jussà)

 42º 12,818'N ; 0º 56,303'E       




En l'any 1111 trobem documentat a un tal Dalmau, clergue de Salàs. És per tant aquesta la primera referència escrita que tenim de l'existència d'un temple en aquesta vila.  No es coneix la data exacta en que es va deixar d'utilitzar com a parroquial, si bé sabem que en la visita pastoral de 1758, la parròquia era la nova església de Nostra Senyora del Coll i el temple de Sant Pere era considerat com una capella.


Actualment només es conserva la seva capçalera, integrada en el recinte del cementiri. L'absis central ha estat modificat i adaptat com a capella del cementiri. 


De les restes de l'església podem deduir que es tractava d'un temple format per tres naus, capçades a l'est per tres absis semicirculars. Els dos laterals no sobresurten en planta a l'exterior. Els tres absis estan precedits d'un curt espai presbiterial.


Les voltes absidals arrenquen d'impostes bisellades. En l'absis sud, aquesta imposta està decorada amb daus i boles.


En els tambors absidals laterals s'obre una finestra d'una sola esqueixada, mentre que en l'absis principals és de doble esqueixada, tot i que molt més profunda per la part interior. Precisament per aquest costat, la finestra està decorada amb una arquivolta, que es recolza en dos columnes amb els capitells esculpits.


El capitell del costat dret presenta una decoració vegetal molt esquemàtica, mentre que en el costat esquerre sembla haver-se representat una au amb les ales obertes.

Capitell amb una au esculpida   Capitell vegetal

En el petit mur que hi ha entre els absis, veiem una semicolumna adossada, que encara conserva el seu capitells. Aquestes servien de suport al primer dels arcs formers que servien de divisió de les naus. De la resta de pilars o columnes no s'ha conservat res.


Aquests capitells estan decorats amb motius vegetals molt simples a base de fulles d'acant acabades en volutes.

Capitell vegetal   Capitell vegetal

Tancant el recinte del cementiri trobem una porta, formada per dos arcs de mig punt en gradació, que caldria interpretar com l'antiga porta del temple i que probablement encara ocupa el seu lloc original.