Província de Lleida


Sant Martí de la Torre de Capdella
(La Torre de Capdella, Pallars Jussà)

42º 24,768'N ; 0º 58,708'E       




Aquesta església era coneguda amb el nom de Sant Martí de Bavamolll. Les primeres mencions escrites les trobem en els falsos VI i VIII de Gerri, quan el comte Isarn va donar al monestir diverses propietats, entre les que es trobava aquesta església. Aquests documents estan datats en els anys 930 i 940, però es creu que en realitat van ser escrits a finals del segle XI. També apareix en la falsa acta de la Seu d'Urgell del 819, però redactada posteriorment. Per tant la primera notícia realment verídica data de l'any 966, quan el papa Joan XIII va certificar en una butlla la dependència d'aquest temple al monestir de Gerri. Aquesta dependència va existir com a mínim fins poc abans de 1164, quan ja no apareix com a propietat del cenobi.


L'edifici que podem observar en l'actualitat té una peculiar aparença, essent molt més alt que llarg. El motiu és que el que ens ha arribar és simplement la torre campanar i una absidiola.

A manca d'una excavació arqueològica, podem dir que el temple de Sant Martí estava format per una nau rectangular, capçada a l'est per un absis semicircular de tradició llombarda. Adossada al mur sud s'alçava una torre campanar, de planta quadrada i decorada amb lesenes cantoneres. Manté la alçada fins al primer pis, però escapçada per construir la teulada actual.


En algun moment indeterminat, l'església es va ensorrar. Potser el riu Flamicell, que passa a pocs metres va ser el culpable. El cas és que no es va reconstruir el temple, si no que es va adaptar l'interior de la torre com a capella.


Aleshores es va obrir una nova porta en el mur oest. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats i en gradació.


La porta original es trobava en el mur nord i encara es pot veure la seva traça.  Era de mig punt i estreta, com correspon a la porta que comunicava la nau amb el campanar. Al seu damunt es pot veure l'arrencada de la volta que cobria la nau.


En la base del campanar es va obrir una absidiola semicircular de tipus llombard. Malauradament avui en dia la vegetació no ens permet gaudir de tota la seva esplendor. De fet la finestra de mig punt i doble esqueixada ha quedat gairebé oculta.


Si que podem veure encara el fris de dents de serra que hi ha sota la teulada i el d'arcs cecs de tradició llombarda.